Nombre del objeto tiple
Autor/es Negrón Rivera, Julio
Datación 2004
Lugar de ejecución Puerto Rico
Dimensiones 622 x 162 x 76 mm
Material / técnica madera
acero
Clasificación Cordòfon amb pont i mànec; pinçat
Número registro MDMB C 23
Fuente de ingreso Musical Instrument Museum
Forma de ingreso comodato
Fecha de ingreso 26-11-2018
Ubicación Expuesto
Descripción El tiple és el més petit dels instruments de corda típics de Puerto Rico, i és el de so més agut. El seu nom deriva de la veu tiple que és la més aguda de las veus humanes, pròpia de dones i nens. Els orígens d'aquest instrument es remunten a d'altres similars provinents d'Europa. És a partir del segle XVI que s'anomena a Espanya, tiple o 'discante' a qualsevol instrument amb una escala curta i amb veu soprano similar a un guitarró. Aquests instruments proliferen a Espanya durant els segles XVII y XVIII y foren copiats amb modificacions al Nou Mon. Cada país els adoptava i modificava d'acord a les seves circumstàncies. Exemple d'això són: els diferents charangos sud-americans, la tynia de Perú, el cuatro i el quinto de Veneçuela, la jarana de Mèxic i l'ukelele hawaià. Existien molts tiples diferents, però els podem classificar en tres classes principals: els requintos, els 'dolientes' i els grans o 'tiplones'. Els requintos eren els més petits i es poden dividir en els costaners i en els de muntanya. Els 'tiplones' eren els més grans i s'assemblen al cuatro antic de quatre cordes senzilles, però amb una caixa més estreta. Els tiples 'dolientes' són els de mida mitjana i produeixen un so més melancòlic. Al igual que el cuatro i la bordonúa, els altres dos instruments de corda de Puerto Rico, el tiple es construeix amb fusta del país, preferiblement la fusta de l'arbre de guaraguao per al cos, la de l'arbre de yagrumo femella per a la tapa, i la de l'arbre de maga per als accessoris. A diferència del tiple antic, que utilitzava cordes de tripa animal o de cuir i clavilles de fusta, en el modern les cordes són de metall o sintètiques i els clavillers, mecànics. La afinació del tiple, de la primera corda a la quinta, sol ser Do, Sol, Re, La y Mi, ó Re, La, Mi, Si y Fa#. (José Reyes Zamora, El tiple puertorruqueño: historia, manual y método, 2006, Ediciones Puerto.)