| Nombre del objeto | violoncello |
|---|---|
| Autor/es | Joan Guillamí |
| Datación | 1756 |
| Lugar de ejecución | Barcelona |
| Dimensiones | 1270 x 445 x 250 mm |
| Material / técnica |
ébano arce picea metal |
| Clasificación | Cordòfon amb pont i mànec; fregat |
| Número registro | MDMB C 10488 |
| Fuente de ingreso | Orfeó Català |
| Forma de ingreso | comodato |
| Fecha de ingreso | 7-5-2009 |
| Ubicación | Expuesto |
| Descripción | És un violoncel de quatre cordes simples obra de Joan Guillamí (1702-1769), un dels constructors d’instruments de més prestigi a Barcelona del segle XVIII. Els seus instruments estan inspirats en els models del cèlebre constructor italià Antonio Stradivari i en l'escola napolitana de luteria barroca. Nascut a Barcelona, va establir el seu taller al carrer d'Escudellers, on va construir un bon nombre d'instruments de corda fets amb fustes i vernissos de molt bona qualitat i amb una gran perfecció en els acabats. El seu fill, també anomenat Joan Guillamí, va continuar l’ofici. Actualment és considerat un dels lutiers catalans més importants i les seves obres són molt valorades (Viquipèdia). La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit, és d’avet i està decorada amb filets. Té dues obertures acústiques en forma d’efes i el batedor i el cordal són de banús. El fons, bombat, els riscles i el mànec, acabat amb voluta, són d’auró. El claviller és corbat. |
| Exposiciones | Temps de Corals i Oratoris. Les músiques de la Reforma i la Contrareforma (2017 - 2018); Exposició virtual: Lutiers catalans (2020) |