| Nom de l’objecte | oboè d'amor |
|---|---|
| Autor/s | Mahillon, Victor-Charles |
| Datació | 1875 - 1925 |
| Lloc d’execució | Brussel·les |
| Dimensions | 674 x 56 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) xicranda (fusta) plata niquelada |
| Classificació | Aeròfon de llengüeta; doble |
| Número registre | MDMB C 1714 |
| Fons | Orfeó Català |
| Font d’ingrés | Orfeó Català |
| Forma d’ingrés | comodat |
| Data d’ingrés | 1-1-2006 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un oboè d’amor fet per Charles Mahillon (1841-1924), un músic i constructor d’instruments belga. Va ser el fundador i primer conservador del Musée Instrumental du Conservatoire Royal de Musique, avui Musée des instruments de Musique, de Brussel·les. Nascut en una família d’instrumentistes, va estudiar acústica musical i organologia i va començar a treballar en el taller del seu pare el 1865. El 1879 va fundar el museu, on hi va construir, recollir i descriure més de 1.500 instruments (Viquipèdia). Està fet de banús i xicranda amb les claus i les anelles d’alpaca. Està format per tres peces, té un tub, és de buf directe i té un pavelló esfèric d’oboè convencional. El tudell és corbat, té la secció interior cònica, dos forats oberts, dels quals un és doble, i quinze claus i una anella. Conserva l’estoig original amb un tudell i dues llengüetes. Fou utilitzat en l’Oratori de Nadal de J. S. Bach dels anys 1969-1970. |