| Títol | dan bau |
|---|---|
| Nom de l’objecte | monocordi |
| Lloc d’execució | Vietnam |
| Material / tècnica |
fusta nacre |
| Classificació | Cordòfon sense pont; pinçat |
| Número registre | MDMB 13233 |
| Font d’ingrés | Carmen Guinovart Monell |
| Forma d’ingrés | llegat |
| Data d’ingrés | 20-9-2023 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un đàn bầu, anomenat cítara de carbassa o cítara de corda, un instrument d'una corda simple procedent del Vietnam Tot i que els primers registres escrits que esmenten el đàn bầu daten el seu origen al 1770, els estudiosos calculen que la seva edat és fins a mil anys anterior. Una llegenda popular dels seus inicis explica que una dona cega el tocava al mercat per guanyar-se la vida per a la seva família mentre el seu marit estava a la guerra. Tant si aquest conte es basa en fets reals com si no, el cert és que el đàn bầu ha estat associat històricament a músics cecs. Fins fa poc, el seu volum suau limitava els contextos musicals en què es podia utilitzar. El đàn bầu, que es toca en solitari, és fonamental per a la música popular vietnamita, un gènere encara popular avui en dia al país. La seva altra aplicació tradicional és com a acompanyament a les lectures de poesia. Amb la invenció de la pastilla electromagnètica, l’ús del đàn bầu es va estendre als conjunts i també a la música pop i rock asiàtica contemporània. Ara, l'electrònica dissenyada per a la guitarra elèctrica de vegades s'utilitza amb el đàn bầu per ampliar encara més el seu espectre tonal. Originalment, el đàn bầu era una cítara de tub, composta de només quatre parts: un tub de bambú, una vareta de fusta, una meitat de closca de coco i un cordill de seda. La corda s’enfilava pel bambú, lligada en un extrem a la vareta, que s’unia perpendicularment al bambú. La closca de coco es fixava a la vareta, actuant de ressonador. Actualment, el bambú ha estat substituït per una caixa de ressonància de fusta, amb fusta dura als laterals i fusta tova al centre. Una corda de guitarra elèctrica ha substituït la tradicional corda de seda. Tot i que la carbassa encara és present, ara es fa generalment de fusta i actua només com a element decoratiu. En aquest instrument ens trobem una taula harmònica, de forma trapezoïdal, feta de diferents tipus de fusta i presenta unes decoracions de marqueteria amb incrustacions de nacre en forma de motius vegetals. Els riscles també estan decorats amb incrustacions de nacre representant una escena marina amb pescadors. La corda es subjecta, en un extrem, amb una clavilla metàl·lica amb el cap d’os i en l’altre, en una mena de pavelló esfèric de fusta que actua com a ressonador del so. |