Títol Turi
Nom de l’objecte trompeta
Lloc d’execució Índia
Dimensions 440 x 150 x 80 mm
Material / tècnica bronze
Número registre MDMB 13180
Fons Col·lecció Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer
Font d’ingrés Alejandro Maluquer Solá
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 15-3-2022
Ubicació No exposat
Descripció https://www.catawiki.com/es/l/37456181-trompeta-trompeta-de-bronce-soplado-bronce-bastar-chhattisgarh-india-siglo-xix trompeta / trompeta de bronce soplado - Bronce - Bastar Chhattisgarh, India - siglo XIXTrompeta tribal (tori), Madhya Pradesh, distrito Bastar, India, del siglo XIX. Latón fundido con decoración de hilo bien enrollado. Forma curva que recuerda al cuerno de una vaca, akum. Utilizado por el ghotul, una comunidad social-religiosa de Madhya Pradesh. Producido por Chasia, una comunidad hindú de ruedas de metal, utilizando el método de cera perdida.La correa de cuero es de fecha posterior. https://musicaparaver.org/instrumentuak/5017 Cuerno de bronce con embocadura lateral de Madhya Pradesh, en el centro de India. Para algunos autores, el término tori puede estar relacionado con la palabra sánscrita tūrya ("instrumento"). En otras zonas tiene distintos nombres que seguramente se derivan de esta palabra, como: turi, en Orissa y Uttar Pradesh; turhi, en Bihar; tutari, en Maharashtra. La forma curvada del instrumento recuerda, o imita, al del cuerno de vaca akum, instrumento también utilizado en Madhya Pradesh. La diferencia entre ambos aerófonos estriba en la posición de la embocadura, en el tori es lateral y en el akum terminal. Tradicionalmente, son realizados por una comunidad hindú de fundidores de metal que usan la técnica de la cera perdida. Están finamente elaborados y llevan, colgando, unos pequeños cascabeles. Algunos instrumentos están decorados con un pavo real estilizado que simboliza, en la tradición hindú, el amor y la belleza. Es usado especialmente por los jóvenes Muria pertenecientes al ghotul, una institución socio-religiosa., És un turi fet de ferro, molt probablement amb la tècnica de la cera perduda. Té una forma cònica, sense cap forat més que el de l'embocadura que és gran i ovalada. Presenta unes riques decoracions amb motius geomètrics i ziga-zagues i les anelles de les quals penjaven uns picarols que no es conserven. Es tracta d'una banya de bronze amb embocadura lateral de Madhya Pradesh, en el centre de l'Índia. Per a alguns autors, el terme tori pot estar relacionat amb la paraula sànscrita tūrya ("instrument"). En altres zones té diferents noms que segurament es deriven d'aquesta paraula, com: turi, en Orissa i Uttar Pradesh; turhi, en Bihar; tutari, en Maharashtra. La forma corbada de l'instrument recorda, o imita, al de la banya de vaca akum, instrument també utilitzat en Madhya Pradesh. La diferència entre tots dos aeròfons consisteix en la posició de l'embocadura, en el tori és lateral i en l'akum, terminal. Tradicionalment, són realitzats per una comunitat hindú de fonedors de metall que usen la tècnica de la cera perduda. Estan finament elaborats i porten, penjant, uns petits cascavells. Alguns instruments estan decorats amb un paó estilitzat que simbolitza, en la tradició hindú, l'amor i la bellesa. És usat especialment pels joves Muria pertanyents al ghotul, una institució socioreligiosa.