| Título / Nombre propio | corneta d'escombriaire (o ferroviari) |
|---|---|
| Nombre del objeto | corneta |
| Datación | 1920 - 1970 |
| Dimensiones | 3.7 x 2 x 13 cm |
| Material / técnica |
latón |
| Clasificación | Aeròfon de llengüeta; senzilla |
| Número registro | MDMB 13165 |
| Fondo | Col·lecció Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer |
| Fuente de ingreso | Alejandro Maluquer Solá |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 15-3-2022 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Es tracta d'una corneta de ferroviaire, en aquest cas de les petites destinades als caps d'estació. La corneta de ferroviari va sorgir per la necessitat d'establir i regular senyals acústics i visuals amb laparició del ferrocarril, des de la segona meitat del s. XIX els senyals acústics estaven reglats per marcar entrades, sortides i prevenir accidents. Segons el Reglament de Senyals de 1872, els primers instruments de vent metall van ser les trompes o cornet. Les peces més grans que presentem, un cornetí amb forma corba i una trompa d'avís tubular, eren utilitzades pel personal de Via i Obres per avisar els obrers que treballaven a la via o persones properes a ella, de la proximitat d'un tren . També mostrem una trompeta amb boca ovalada de 23 cm de longitud, utilitzada pels enganxadors a les estacions de classificació i pels mossos a les estacions de viatgers, per emetre senyals acústics a les maniobres de composicions o màquines aïllades, encara que també va ser manejada per els obrers de Via i Obres. Al costat d'una altra trompeta més petita de 17 cm, utilitzada pels caps del tren per donar la sortida als baixadors on no existien caps d'estació, ni factors de circulació. Per part seva, la més petita, amb 12 cm, la van utilitzar els caps d'estació abans que l'ús del xiulet de mà substituís aquesta. https://www.museodelferrocarril.org/ |