| Nom de l’objecte | rellotge mecànic |
|---|---|
| Autor/s | Schöpperle, Ignaz |
| Datació | 1825 - 1882 |
| Lloc d’execució | Baden-Würtemberg |
| Dimensions | 2420 x 780 x 460 mm; 1100 x 780 x 460 mm |
| Material / tècnica |
fusta metall fusta policromat |
| Classificació | Aeròfon de bisell; amb canal; amb corró |
| Número registre | MDMB 13158 |
| Fons | Col·lecció Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer |
| Font d’ingrés | Alejandro Maluquer Solá |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 15-3-2022 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | Es tracta d'un rellotge d'orgue mecànic o de flauta (Flötenuhr), una tipologia d'instrument automàtic molt popular entre els segles XVIII i XIX que combinava l'alta rellotgeria amb la reproducció musical mecànica de caràcter sumptuós. La peça prové del taller de la família Schöpperle, una de les dinasties de constructors de música mecànica més respectades de la Selva Negra (Alemanya). La nissaga va ser iniciada per Johann Georg Schöpperle (1759–1814), un pioner en la creació d'aquests grans rellotges d'orgue fabricats a mà, i va assolir la seva màxima notorietat i perfecció tècnica amb el seu fill, Ignaz Schöpperle (1810–1882). Des de la seva base a Lenzkirch, Ignaz va refinar el llegat patern introduint sistemes de cilindres de pues intercanviables de gran precisió tecnològica, esdevenint una figura clau en la transició cap a la industrialització rellotgera de la regió. Visualment, el rellotge es presenta com un gran moble vertical de fusta, concebut com una peça artística central per a salons nobles. L'estructura està dividida en dos cossos que, a més del mecanisme de rellotgeria, allotgen a l'interior les manxes, els contrapesos de plom i els tubs acústics. L'estructura pròpia del rellotge és metàl·lica, policromada en color negre, i compta amb un pèndol daurat. Pel que fa als acabats del moble, els plafons laterals presenten una tela grapada en un marc de fusta, mentre que tota la façana frontal està ricament decorada amb pintures d'estil neoclàssic i romàntic que representen escenes narratives. A la part superior destaca un frontó arquejat amb un cartell que anuncia la melodia principal programada al cilindre, "Alonzo et les Filles de Tumbes", un repertori d'aspiració teatral molt al gust de la burgesia de l'època. L'escena superior d'aquest plafó frontal es tracta d'una pintura a l'oli sobre fusta que il·lustra l'episodi històric colonial de l'exploració de les costes del sud pel primer europeu a visitar la ciutat incaica de Tumbes. El personatge principal és Alonso de Molina, qui apareix acompanyat pel seu esclau de pell fosca —la presència del qual sorprèn els habitants—, mentre les dones de la ciutat ofereixen les seves filles per a futures núpcies al militar espanyol. Finalment, és precisament al bell mig de l'escena pictòrica central on s'integra de manera harmoniosa l'esfera blanca del rellotge, amb xifres romanes i agulles daurades. |