| Nom de l’objecte | violoncel |
|---|---|
| Autor/s | Assensio, Vicente |
| Datació | 1782 |
| Lloc d’execució | Madrid |
| Dimensions | 1190 x 420 x 240 mm |
| Material / tècnica |
noguer (fusta) fusta |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; fregat |
| Número registre | MDMB 13150 |
| Fons | Col·lecció Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer |
| Font d’ingrés | Alejandro Maluquer Solá |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 15-3-2022 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un violoncel de quatre cordes simples obra de Vicente Assensio, un sacerdot espanyol i lutier amateur establert a Madrid entre el 1773 i el 1791. Va construir al voltant de trenta-cinc violins, anomenats “violines del curita”, i alguns violoncels inspirats en models d’Amati i Gabrieli (Vannes, 1972). Assensio treballà a la cort de Madrid com a constructor i reparador lutier i també exercí d’òptic i astrònom. Es desconeix com va arribar a aprendre l'ofici de lutier, tot i que probablement fóra copiant instruments d'autors coneguts, als quals tingué accés mentre tenia contacte amb la cort. Els seus violins i violoncels són d'una extraordinària factura i d'una sonoritat àmplia i potent, comparable al timbre italià (Viquipèdia). La taula harmònica és d’avet, bombada i amb forma de vuit, i té dues obertures acústiques en forma d’efes. El batedor i el cordal són de banús i el fons, bombat, els riscles i el mànec són de noguera, aquest últim acaba amb voluta. El claviller és corbat i la superfície duu un acabat envernissat d’alcohol. |