Nom de l’objecte guitarra
Autor/s Voboam, Jean
Datació 1675
Dimensions 930 x 260 x 110 mm
Material / tècnica fusta
nacre
carei
vori
pergamí
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; pinçat
Número registre MDMB 13136
Fons Col·lecció Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer
Font d’ingrés Alejandro Maluquer Solá
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 15-3-2022
Ubicació No exposat
Descripció La nissaga de constructors Voboam va començar amb el pare, René Voboam. No sabem qui va ser el seu professor, però es creu que podria ser Jean Desmoulin, un altre fabricant conegut de l'època. Almenys s'esmenta a l'inventari fet després de la mort de Desmoulin per un document signat per René reconeixent un deute. Gràcies al treball de la musicòloga i organòloga Florence Gétreau, sabem que René va tenir dos fills i tres filles. Els dos fills, Jean i (Nicolas-)Alexandre es convertirien en fabricants de guitarres com el seu pare. Aquest últim va ser pare del guitarrista Jean-Baptiste que tindria un fill anomenat Jean-Jacques, l'últim fabricant del clan. No se'n sap massa sobre el primer esmentat Alexandre"l'Aine" (el Vell), però se sospita que era germà de René. La família Voboam va viure en una època en què la guitarra guanyava popularitat. El mateix Rei Sol, Lluís XIV, era un guitarrista consumat. Quan el virtuós, compositor i guitarrista professional italià Francesco Corbetta es va instal·lar a París l'any 1654, França es trobava en un boom de la guitarra. Els cortesans de Versalles mataven el temps amb tot tipus d'activitats, i tocar la guitarra era una d'elles. Es va crear una alta demanda de guitarres profusament elaborades; amb incrustacions i xapats amb materials preciosos i peces daurades amb patrons complexos. Alguns cortesans fins i tot es van deixar retratar amb el seu instrument preferit o més valuós. Es pot suposar què part de la supervivència d'aquestes guitarres és probablement la seva qualitat decorativa. Fins i tot després que la burgesia caigués davant la Revolució i els seus propietaris anaven camí de la guillotina, les guitarres es van conservar. Alguns fins i tot es van convertir per a l'ús de sis cordes simples quan tocar cinc ordres va passar de moda al segle XIX. La família probablement vivia i treballava a París, a l'arxiparròquia de Saint-Médéric (St Merri), no lluny de Notre Dame i del Louvre. Van estar actius des de 1640 fins a 1740. Es tracta d'una guitarra de cinc ordres dobles feta per Jean Voboam amb tapa de pícea decorada amb un rosetó de pergamí daurat a la boca, està vorejada amb incrustacions en diagonal de banús i ivori i amb sanefa amb motius geomètrics en mareperla incrustats en banús i rodejat de filets d’ivori. El pont no és original, els bigotis estan incomplerts, probablement no son originals o hi han parts no originals. El claviller està decorat amb incrustacions de flors de lis en mareperla al centre i flors de quatre pètals als costats. Les clavilles son d’ivori amb acabat a la punta amb una rodona de banús. La part posterior i els riscles, estan decorats amb carei i filets d’ivori seguin un patró geomètric a mode de godron.