| Nom de l’objecte | gramòfon |
|---|---|
| Autor/s | Columbia Gramophone Co. Ltd |
| Datació | 1940 |
| Lloc d’execució | Londres |
| Material / tècnica |
fusta metall tèxtil |
| Classificació | Membranòfon d'inducció; amb disc |
| Número registre | MDMB 13118 |
| Fons | Col·lecció Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer |
| Font d’ingrés | Alejandro Maluquer Solá |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 15-3-2022 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un gramòfon fabricat cap al 1940 per la casa The Columbia Phonograph Co., una empresa fundada el 1887 pel taquígraf i advocat Edward D. Easton (1856-1915) i un grup d'inversors, establerta al districte de Columbia. Al principi tenia el monopoli local de vendes del fonògraf d'Edison i de cilindres a Washington D.C., Maryland i Delaware, i com era habitual en aquestes empreses, també produïa cilindres propis. Després del seu trencament amb Edison i la North American Phonograph Company, es va dedicar a vendre gravacions i fonògrafs de fabricació pròpia a partir de 1894. Durant la primera dècada del segle XX competia amb l'Edison Phonograph Company i la Victor Talking Machine Company en el camp de les gravacions, però més endavant es va dividir en dues empreses. El 1925 la companyia fou comprada per la seva sucursal The Columbia Gramophone Company, que va acabar esdevenint Columbia Records. Actualment, és una marca secundària de Sony Music Entertainment (Viquipèdia). Està muntat en un maletí de fusta folrada d'imitació de pell de color vermell, amb frontissa, tanca i nansa. A la part interior de la tapa hi ha la marca "Columbia" i la semicorxera musical en colors negre i verd. És un instrument de reproducció mecànica que utilitza un disc de 78 r.p.m. com a suport. El braç acústic té dues articulacions i té mecanismes d'engegada i aturada automàtica al final del disc i un variador de velocitat. El motor és de rellotgeria amb ressort, el regulador de velocitat és centrífug i la transmissió es fa a través d'engranatges. |


