| Nom de l’objecte | cítara d'acords |
|---|---|
| Datació | 1870 |
| Lloc d’execució | Dresden |
| Dimensions | 100 x 520 x 290 mm |
| Material / tècnica |
fusta metall |
| Classificació | Cordòfon amb pont; pinçat |
| Número registre | MDMB 13109 |
| Fons | Col·lecció Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer |
| Font d’ingrés | Alejandro Maluquer Solá |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 15-3-2022 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És una cítara coneguda comercialment com a “Autoharp” i es va popularitzar molt a Estats Units cap a finals del segle XIX arran de la producció de l’empresa Zimmermann Autoharp Company, fundada a Filadèlfia cap a 1880. Sempre s’ha pensat que fou Zimmermann l’inventor de l’autoharp o autoarpa però els seus dissenys, tot i estar patentats, no eren originals, ja que la persona que la va dissenyar fou un alemany. Müller va començar a produir autoarpes a Dresden cap a 1870 basant-les en la forma de les cítares alemanyes. Cap al 1880, la seva “Erato auto-harp” (nom comercial) presentava dotze barres mòbils, cada una capaç de produir tres acords, els quals podien fer sonar trenta-sis acords majors, menors, amb sèptima i disminuïts. Müller va arribar a fer al voltant de mitja dotzena de models i entre ells el model "Monopol". És una cítara de fusta, lacada en negre i amb un mecanisme per fer acords. Treball decoratiu de marqueteria amb un ocell i flora. Intarsia de metall amb el logo i el dibuix (una cítara envoltada d'una corona de llorer) on es llegeix "Müller's accordzither "Monopol"". Etiqueta de paper amb escala harmònica. |