Nom de l’objecte mvet
Datació 2018
Lloc d’execució Camerun
Dimensions 550 x 790 x 300 cm
Material / tècnica carabassa
banús (fusta)
ràfia
Classificació Cordòfon amb pont; pinçat
Número registre MDMB 13037
Font d’ingrés Núria Domènech Mallarach
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 23-8-2019
Ubicació No exposat
Descripció L’mvet és l’instrument que pertany als Ekan, els homes immortals. Els Ekan es troben repartits entre Camerun, Gabon, Guinea Equatorial i el Congo. Es considera una mescla entre arpa i cítara, i pertany als anomenats Mvetts Fang (una espècie de trobadors). Hi ha 2 tipus de mvet (instrument): el de quatre carbasses (Ekan) i el de tres carbasses (Oyem). El músic d’mvet (anomenat també mvet) porta una vestimenta especial: collarets de diferents mides, una faldilla feta de palla i tires de pell de diferents animals i un barret fet de plomes d'ocells de colors llampants. Tradicionalment, per esdevenir intèrpret de mvet es feia una formació de quince anys per arribar a passar de l'estat natural al sobrenatural (trànsit) a través del so de l'instrument. Es fabrica a partir d'un tros de canya de bambú, del qual en surt un pont just al centre fet de fusta de banús, per on passen les cordes, les quals estan lligades a la canya de bambú amb tires de tiges. Segons la llegenda de la creació de l’mvet, Oyono Ada Ngono, fou el primer iniciat als Misteris de l’Mvet: 'Durant la llarga migració anomenada “Obane” vers el segle XV d.C, el poble Ekang provinent del nord, es dirigiren al sud (Camerun, Congo, Gabon, Guinea Equatorial i Sao Tomé), sota la pressió d’atacs mortals per part d’altres tribus. En un d’aquests atacs, Oyono Ada Ngono cau en coma però el seu poble no l’abandona, sinó que arrossegaren el seu cos inert cap al sud. Tanmateix, l’esperança i la fe a l’avenir estava totalment perdut. Durant aquest estat de letargia, Oyono Ada Ngono, s’entreté amb un esperit superior. Aquest l’inicia als misteris de la Llum, de la Bellesa, de la Cosmogonia, de la Teogonia i de l’Antropogonia. Aquest esperit es manifestava sota la forma d’una veu, acompanyada d’un instrument de música del qual en surt una dolça i penetrant melodia, l’mvet. L’esperit li transmet l’instrument en qüestió. En el moment en el que es desperta, Oyono Ada Ngono, després de la seva trobada amb els seus ancestres, agafà una tija de palmera de bambú, i en separà quatre anelles de liana a cada extremitat, per afinar l’instrument. Al mig de la tija hi col•loca un cavallet el qual suporta les cordes, tot dividint l’instrument en dos parts iguals. Oyono Ada Ngono, un cop finalitzada la creació de l’mvet es posa a pinçar les cordes tot explicant les epopeies d’un poble guerrer de nom d’Engong per donar motivació als guerrers a la batalla'. Així va néixer l’Mvet. L’mvet, tot i ser conegut des de l’Antic Egipte, és originari dels països Bulu, Fang i Beti de Camerun, Gabon i Guinea Equatorial. En el veritable sentit, el mot “Mvet” designa habitualment tres coses certament diferents però relacionades. Aquests inclouen: 1.- Mvet com a instrument de música de cordes lligades a una tija de palmera ràfia o bambú (anomenada Oyeng, d’aquí el nom Mvet-Oyeng) de metre deu a metre treinta de llargada, amb una i fins a quatre carbasses de ressonadors, un pont vertical emplaçat al centre de la canya, dividint en dos, la llargada de les quatre o cinc cordes (o més), les quals es tensen a traves d’unes anelles de liana de bambú, i a traves de les quals s’afina l’instrument. 2. - Mvet com a epopeia o bé cant èpic acompanyat per l’instrument musical anteriorment descrit. 3.- Mvet com a gènere literari molt definit, drama, on es celebren els actes de glòria dels homes i dels Déus. En sentit figurat, l’mvett és un recital imaginari, fantasiós, increïble i sobrenatural d’aventures heroiques, el qual es recita, balla i canta per el “Mbombo-mvet” (el tocador d’mvet).