Nom de l’objecte guitarra
Autor/s Arias Castellanos, Vicente
Datació 1874
Lloc d’execució Ciudad Real
Dimensions 960 x 320 x 115 mm
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; pinçat
Número registre MDMB 13015
Font d’ingrés Davide Ficco
Forma d’ingrés compra
Data d’ingrés 12-12-2018
Ubicació Exposat
Descripció Vicente Arias Castellanos (1833-1914) fou un dels grans guitarrers espanyols de la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Com tants altres constructors, s’inicia com a ebenista i un cop s’instal·la amb el seu propi taller comença a construir instruments musicals. Va estar en actiu entre a Ciudad Real i després a Madrid, on va morir. Arias va incorporar novetats constructives molt similars a les aportades per Antonio de Torres, considerat el constructor de referència que va donar forma a la guitarra de concert. Arias representa una manera innovadora de treballar la guitarra alhora que molt cuidada i amb un elevat detallisme. El gran Francesc Tàrrega i Eixea (1852-1909), insigne intèrpret i compositor molt arrelat a Barcelona, va contribuir a la coronació d’Arias com a guitarrer de primera línia quan li va encarregar personalment una guitarra que complís les seves expectatives artístiques i tècniques. Així, Arias va dissenyar un instrument més petit del que és habitual. Aquest model ha romàs des d’aleshores com a característic de la seva empremta constructiva.
Història Aquesta guitarra va pertànyer a un senyor de Ciudad Real, la neta del qual, quan començava a estudiar al conservatori, va portar la guitarra a classe. El professor de guitarra coneixia l'obra de Vicente Arias i va recomanar a la família que la guardessin, ja que era una guitarra important. Al cap d'un temps Siegfried Hogenmüller, un dels experts més reconeguts en les guitarres d'Arias, va viatjar a Ciudad Real a la recerca dels seus instruments i va adreçar-se al conservatori. El professor de guitarra el va avisar de l'existència d'aquest instrument en una casa particular, i l'alemany els va comprar la guitarra, que va ser restaurada posteriorment per Luigi Locatto i venuda a Davide Ficco, que la va vendre al Museu.