Títol armonipiano
Nom de l’objecte piano vertical
Autor/s Ricordi
Caldera, Luigi
Datació 1882
Lloc d’execució Milà
Classificació Cordòfon amb pont; percudit; amb teclat
Número registre MDMB 13013
Font d’ingrés Susana Puerto García
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 12-4-2018
Descripció És un piano vertical conegut com a "armonipiano" de 1882. Aquest instrument va ser inventat per l'enginyer piamontès Luigi Caldera, originari de Cuneo i actiu a Torí durant la segona meitat del segle XIX. En aquesta ciutat es va llicenciar en enginyeria, demostrant una atenció innata pel món del so, una passió poc comuna per la música i un coneixement profund dels elements tècnics i acústics relacionats amb ella. Caldera no era pianista ni fabricant d'instruments professional; així i tot, mitjançant col·laboracions amb alguns dels màxims exponents de l'artesania musical, va aconseguir fer-se un espai considerable entre els "fabricants" més creatius i qualificats d'instruments musicals. Va ser un creador visionari de sofisticades millores tècniques aplicades als instruments de teclat. Les seves investigacions es van dirigir principalment a dotar al piano de l'anhelada continuïtat de notes i acords, un so "de retenció" que va originar instruments com el Melopiano i l'Armonipiano, entre d'altres (Società Italiana di Musicologia). La patent de l'armonipiano va ser adquirida l'any 1882 per l'empresa "Ricori & Finzi" de Milà i més tard perfeccionada pel músic, director d'orquestra i inventor Vojtěch Hlaváč (Viquipèdia). L’exterior és lacat de negre i el moble descansa sobre el terra amb quatre rodes. Està decorat amb dos canelobres de metall daurat treballats i decoracions vegetals tallades a les potes davanteres. Pel que fa al teclat, les tecles naturals són aplacades amb ivori i les alterades de bloc de banús. Té tres pedals (celeste, de sordina i de ressonància) i dues genolleres. Es conserven separades dues nanses treballades en metall daurat que anaven caragolades a ambdós laterals de la caixa de ressonància a l'alçada del teclat.