| Nom de l’objecte | kora |
|---|---|
| Datació | 2018 |
| Lloc d’execució | Senegal |
| Dimensions | 1200 x 450 mm |
| Material / tècnica |
carabassa pell de vaca fusta niló metall |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; pinçat |
| Número registre | MDMB 12898 |
| Font d’ingrés | Núria Domènech Mallarach |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 30-8-2019 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | La kora és un dels instruments més complexos i sofisticats de l’Àfrica Occidental. És un cordòfon, mescla de llaüt i arpa, el qual té entre vint-i-una i vint-i-dues cordes. L’origen de la kora segons les diferents versions, coincideixen que fou a l’Imperi de Khabu (s.XVI), el qual comprenia el que actualment és Guinea Bissau, part de Guinea Conakry, Gàmbia, Senegal i Mali. Avui en dia, tot i ser un instrument molt apreciat, la seva difusió continua reduint-se a aquests cinc països, i només per part de les ètnies Mande: Mandinga (Gàmbia, Senegal i Guinea Bissau), el poble Malinké o Maninka (Guinea Conakry), i els Bambara (Mali). No obstant, és a Gàmbia i Casamance (sud de Senegal) on la Kora continua tenint una rellevant importància a la vida social. La caixa de ressonància es forma per mitja carbassa de grans dimensions (entre 40 i 70 cm de diàmetre) i la seva part convexa està rodejada per una pell de vaca tensada i subjecta per claus de coure o xinxetes. Aquesta presenta un orifici normalment en forma de cercle a un dels costats superiors, per on surt el so. De la carbassa de ressonància en surt un llarg màstil cilíndric de fusta, al qual van lligades les vint-i-una o vint-i-dues anelles de tires de pell anomenades “konsó” i amb les quals s’afina l’instrument fent-les lliscar amunt o avall del màstil aconseguint la tensió adequada. En el cas d'aquest exemplar, en comptes de les anelles, té unes clavilles metàl·liques més modernes. El pont (de 14,5 a 20 cm de longitud), presenta onze o dotze ranures a cada lateral, per on passen cada una de les cordes, i disposant-se així dividides en dues files (fet pel qual a vegades la Kora s’ha considerat com una arpa doble). Les cordes tradicionalment són fetes amb tripa de vaca però actualment s’utilitza fil de pesca de niló. El pont reposa sobre un “coixinet” rectangular per no tocar directament a la pell i crear un so més dolç. Apareixen, també des de la carbassa, dos palets a ambdós costats del màstil, per on el músic subjecta la Kora. Apareix com a instrument solista, acompanyament del cant d’altres griots, en duos o trios de kora, o dins de formacions musicals tant tradicionals com modernes. El korista pot estar assentat (amb la kora entre les cames i el màstil vertical) o de peu (amb la kora lligada a la cintura amb una tira de roba i el màstil en posició obliqua). Es puntegen les cordes amb els dos polzes i índex d’ambdues mans. La resta dels dits subjecten els “palets” i sostenen la Kora. Combinen “ostinatos” de ritmes marcats, anomenats “Kumbengo”, i parts solístiques de caràcter improvisat, anomenats “Biriminting”, els coristes experimentats els toquen simultàniament. Tradicionalment té tres tonalitats principals: Sawta, Silaba i Tomora. Són escales heptatòniques, les quals s’aproximen bastant a les escales major, menor i lidia occidentals. Antigament es tocava a les corts reials i només la podien tocar descendents de famílies griots. Avui en dia, ha experimentat una evolució i nous intèrprets d’aquest instrument, l’estan portant per camins desconeguts fins ara, creant una sorprenent revolució en l’instrument. |