| Títol | econting |
|---|---|
| Nom de l’objecte | <cordòfons de tipus llaüt: de pulsació> |
| Datació | 2018 |
| Lloc d’execució | Senegal |
| Dimensions | 1120 x 280 mm |
| Material / tècnica |
carabassa pell de cabra metall fusta niló |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; pinçat |
| Número registre | MDMB 12897 |
| Font d’ingrés | Núria Domènech Mallarach |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 30-8-2019 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | L’econting és un dels cordòfons més antics que encara trobem avui en dia. Pertany a la família dels llaüts i és un instrument originari de l’ètnia Djola. Dins aquesta ètnia trobem diferents tipus de Djola: els Djola Karoninké, Djola Kasa, Djola Buluf, Djola Fonyi, Djola Bayot, i els Djola Watay. És un cordòfon de tres cordes simples, actualment fetes amb fil de pesca i tradicionalment fetes amb tires de budell de cabra. Té una afinació fixa i pentatònica. Les cordes estan lligades al màstil (cilíndric, llarg, sense diapasó ni trastes) pel seu extrem superior, i s’ajunten a l’extrem inferior lligades al cordó de plàstic (originalment pell de cabra). Reposen sobre un pont amb tres incisions, una per cada corda. El pont es fixa sobre la pell de cabra gràcies a la tensió de les cordes. La ressonància de l’instrument s’aconsegueix gràcies a la mitja carbassa coberta amb pell de cabra. Es toca puntejant les cordes amb la mà dreta mentre la mà esquerra troba el so tensant les cordes amb el màstil. La composició rítmica i melòdica que s’executa amb l’instrument és idèntica al cant que l’acompanya, i sol ésser el mateix músic qui toca i canta a la vegada. L’econting interpreta generalment música d’entreteniment i no forma part de cap agrupació musical sinó que es toca com instrument solista. Les cançons poden parlar sobre el mal d’amor que té un solter pel fet de no trobar la dona adequada, del treball al camp o bé cançons compostes de tot un seguit de refranys populars. |