| Título / Nombre propio | tama |
|---|---|
| Nombre del objeto | tambor de arena a presión |
| Datación | 2018 |
| Lugar de ejecución | Senegal |
| Dimensiones | 280 x 120 mm |
| Material / técnica |
piel de serpiente cuerda algodón madera de árbol frutero |
| Clasificación | Membranòfon percudit |
| Número registro | MDMB 12881 |
| Fuente de ingreso | Núria Domènech Mallarach |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 30-8-2019 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | El tama, conegut internacionalment com a “tambor parlant” o “talking drum” és un membranòfon percudit el qual podem trobar a diferents països d’Àfrica tals com Gàmbia, Senegal, Mali, Guinea Bissau, Guinea Conakry, Burkina Faso, Ghana, Nigeria, Txad... És un tambor d’aixella en forma de rellotge de sorra. Té dues membranes fetes de pell de serp, (de vegades s’utilitza també pell d’antílop o de cabra). Les dues membranes estan unides mitjançant unes cordes enllaçades que formen una xarxa de tensors longitudinals. El músic colpeja la membrana superior amb una fina bagueta de fusta amb forma de martell i també amb la mà. Al mateix temps pressiona les cordes de tensió amb l’avantbraç, ja que l’instrument es situa sota l’aixella, penjant de l’espatlla. Aquesta pressió variable, modifica l’altura del so i provoca principalment efectes de “glissando” els quals formen part de l’articulació i dels accents del llenguatge parlat. D’aquesta manera el tama és un dels tambors amb més sons i altures diferents. És imprescindible, però, saber que la gran majoria de llengües africanes son llengües “tonals”, és a dir que a cada síl·laba d’una paraula, li correspon un to. Així doncs, el músic interpreta amb el Tama els tons i ritmes de cada paraula. No seria possible interpretar un missatge en idiomes no tonals, com per exemple l’anglès, ja que l’oient només percebria el número de síl·labes del missatge i el seu ritme, però no el to. La manera de tocar el tama doncs, varia segons les característiques tonals de cada idioma. Es percep una gran diferència en l’estil de tocar-lo entre les zones de parla Fula i Mande (Mandinka, Malinké, Bambara, Yula, Susú...) i les zones més a l’est d’altres idiomes. També varien les dimensions de l’instrument. |
| Exposiciones | Congrés Euromac (2026) |


