Título / Nombre propio tama
Nombre del objeto tambor de arena a presión
Datación 2018
Lugar de ejecución Senegal
Dimensiones 280 x 120 mm
Material / técnica piel de serpiente
cuerda
algodón
madera de árbol frutero
Clasificación Membranòfon percudit
Número registro MDMB 12881
Fuente de ingreso Núria Domènech Mallarach
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 30-8-2019
Ubicación No expuesto
Descripción El tama, conegut internacionalment com a “tambor parlant” o “talking drum” és un membranòfon percudit el qual podem trobar a diferents països d’Àfrica tals com Gàmbia, Senegal, Mali, Guinea Bissau, Guinea Conakry, Burkina Faso, Ghana, Nigeria, Txad... És un tambor d’aixella en forma de rellotge de sorra. Té dues membranes fetes de pell de serp, (de vegades s’utilitza també pell d’antílop o de cabra). Les dues membranes estan unides mitjançant unes cordes enllaçades que formen una xarxa de tensors longitudinals. El músic colpeja la membrana superior amb una fina bagueta de fusta amb forma de martell i també amb la mà. Al mateix temps pressiona les cordes de tensió amb l’avantbraç, ja que l’instrument es situa sota l’aixella, penjant de l’espatlla. Aquesta pressió variable, modifica l’altura del so i provoca principalment efectes de “glissando” els quals formen part de l’articulació i dels accents del llenguatge parlat. D’aquesta manera el tama és un dels tambors amb més sons i altures diferents. És imprescindible, però, saber que la gran majoria de llengües africanes son llengües “tonals”, és a dir que a cada síl·laba d’una paraula, li correspon un to. Així doncs, el músic interpreta amb el Tama els tons i ritmes de cada paraula. No seria possible interpretar un missatge en idiomes no tonals, com per exemple l’anglès, ja que l’oient només percebria el número de síl·labes del missatge i el seu ritme, però no el to. La manera de tocar el tama doncs, varia segons les característiques tonals de cada idioma. Es percep una gran diferència en l’estil de tocar-lo entre les zones de parla Fula i Mande (Mandinka, Malinké, Bambara, Yula, Susú...) i les zones més a l’est d’altres idiomes. També varien les dimensions de l’instrument.
Exposiciones Congrés Euromac (2026)