| Títol | sanjo ajaeng |
|---|---|
| Nom de l’objecte | cítara |
| Autor/s | Park Sung-Gi |
| Datació | 2017 |
| Lloc d’execució | Corea, República de |
| Dimensions | 185 x 1240 x 305 mm |
| Material / tècnica |
fusta |
| Classificació | Cordòfon amb pont; fregat |
| Número registre | MDMB 12790 |
| Font d’ingrés | National Gugak Center |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 16-2-2018 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | El sanjo ajaeng és un cordòfon coreà, amb la taula harmònica rectangular, similar a la cítara. És un instrument de corda fregada d’origen xinès que, a diferència del jeongak ajaeng, té vuit cordes de seda entorxada que estan separades del cos de l’instrument per ponts mòbils. Pel que fa a la decoració, presenta uns elements vegetals en forma de petites flors a la taula i en un dels extrems, s'hi observen incrustacions d'os en forma de sanefes geomètriques formant greques o simples filets i cercles. També presenta una borla decorativa vemella i va acompanyat de l'arquet. Actualment, hi ha dues versions: el jeongak ajaeng pròpiament dit, que ha format part de les agrupacions de música de la cort durant segles, i el sanjo ajaeng, més petit, inventat als anys 1960 i utilitzat per a la música tradicional i folklòrica. L'intèrpret, assegut a terra amb les cames creuades, frega les cordes amb un arc o un pal de fusta amb resina sostingut a la mà dreta i modifica el so prement-les a l'esquerra dels ponts. Té un so greu similar al del violoncel, però més ronc. |
| Exposicions | Eolssigu! Els sons de Corea (2017 - 2018) |