Nombre del objeto güiro
Datación Segle XX
Lugar de ejecución México
Clasificación Idiòfon fregat
Número registro MDMB 12677
Fuente de ingreso Josep Maria Mestres Quadreny
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 17-5-2016
Ubicación No expuesto
Descripción El güiro és un instrument musical llatinoamericà de la família dels idiòfons. La denominació güiro és un indigenisme provinent de la família lingüística arawak, parlada en l'època colonial al nord de Sud-amèrica i el Carib. La güira es referia a un arbre tropical i el seu fruit era denominat güiro.  Normalment està fet amb una carbassa seca i de forma allargada damunt la qual es fan una sèrie d'entalles paral·leles. La tècnica d'execució consisteix a raspar-lo amb una baqueta amb més o menys velocitat obtenint així l'emissió de diferents sons. Hi ha diferents tipus de güiro i usualment s'utilitzen com a acompanyament en la música popular centreamericans, en la música del Carib i fins i tot a les cúmbies sud-americanes.  Hi han diferents tipus de güiro: El güícharo o güiro porto-riqueny és un cos buit allargat (generalment de fusta o carbassa seca). La seva superfície ranurada en paral·lel es raspa amb un tipus de pinta o forquilla. S'aguanta a la mà esquerra amb el dit gros dins de l'obertura a la part darrere. Amb la mà dreta se sosté la pinta usat per raspar rítmicament. El güiro de salsa o güiro cubà es tracta d'una closca d'una carbassa amb ranures en paral·lel sobre la seva superfície. S'aguanta a la mà esquerra, utilitzant la mà dreta per raspar la superfície amb un palet. El güiro cubà és més "gros" que el güiro porto-riqueny i és l'estàndard en la música de salsa llatinoamericana. Els güiros de salsa moderns es fan de fusta, plàstic o fibra de vidre. La churuca es fabrica d'una cucurbitàcia ovalada anomenada tula o churuca (carabassa), a la qual se li extreu la massa de l'interior i se li tallen esquerdes paral·leles sobre les quals es passa raspant una forquilla de filferro. La raspadura produeix un soroll sec i penetrant. Aquest és un güiro fabricat a Mèxic que consisteix en una caixa de ressonància semiesfèrica, feta a partir d’una carabassa, i un element allargat de fusta amb la superfície de fricció formada per una talla de línies paral·leles, lligat amb un cordill. Es tracta d’un instrument d’afinació indeterminada, amb ressonadors i que es toca amb la fricció d’una vara que, en aquest cas, està lligada amb unes tires de pell.