| Nom de l’objecte | tenora |
|---|---|
| Autor/s | Soldevila Santandreu, Enric |
| Datació | 1876 - 1941 |
| Material / tècnica |
fusta plata niquelada llautó |
| Classificació | Aeròfon de llengüeta; doble |
| Número registre | MDMB 12475 |
| Font d’ingrés | Antoni Gomar i Bosch |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 9-6-2016 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És una tenora obra d’Enric Soldevila Santandreu (1861-1941), conegut amb el sobrenom de “Catroi”, que va servir de model per a tots els constructors de tenores del segle XX. Està feta de fusta de ginjoler amb la campana i les claus d’alpaca i les anelles metàl·liques, probablement de llautó. És un instrument de buf directe amb un tub, de secció interior cònica, el pavelló de campana i format per tres peces. Consta de cinc forats oberts i tretze claus més una d’afegida, la clau d’octava. L’afinació és de La a 448 Hz i la fonamental relativa és Sib. Fou propietat de diversos músics de Girona i Barcelona fins que el 1947 passà a mans de la família Gomar. Antoni Gomar i Bosch la va cedir el 1960 a Jaume Vilà i Figueras, que la va emprar durant més de cinquanta anys amb grans èxits. Finalment, Gomar va fer-ne la donació al Museu de la Música el novembre de 2015. |
| Història | La tenora era propietat del músic de Vidreres Ramon Rossell, i després de Josep Plans, també músic, que la va vendre el 1947 a Antoni Gomar (pare del donant) per 1500 pessetes. Antoni Gomar fill va començar a estudiar música per imperatiu familiar, però finalment es va dedicar als negocis i va cedir-la a en Jaume Vilà cap a l'any 1960 per l'amistat entre els respectius pares. L'any 2015, després de 50 anys de carrera musical, Jaume Vilà es va jubilar i va convèncer Antoni Gomar per fer donació de la tenora al Museu de la Música. |
| Exposicions | Exposició virtual: Lutiers catalans (2020) |