| Título / Nombre propio | shehnai |
|---|---|
| Nombre del objeto | oboe |
| Lugar de ejecución |
India Pakistán |
| Clasificación | Aeròfon de llengüeta; doble |
| Número registro | MDMB 12442 |
| Fuente de ingreso | Maria Carme Montaner Garcia |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 24-1-2017 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | El Shehnai [Shenai, Sahnai, shahnai] és un instrument de vent de fusta de la família dels de doble llengüeta. Originari del nord i l'oest de l'Índia i Pakistan. És un instrument cònic, té uns 50 centímetres de llargada i està fet de fusta amb un pavelló de metall. Normalment, té set orificis equidistants davanters (pot variar de sis a vuit) i gairebé mai té orifici per al polze a la part posterior. Posseeix un rang de dues octaves i se'l considera un instrument molt difícil de dominar. La connexió entre la llengüeta i el cos es fa mitjançant un tudell embolicat en fil per evitar les fuites d'aire. No és estrany veure que del coll de l'instrument pengin un mandril metàl·lic, diverses llengüetes de recanvi i un protector de canyes que la manté en la posició indicada quan no està s'empra. A diferència d'altres instruments similars, el shehnai no té un disc metàl·lic on donar suport a la boca, cosa que fa que el contacte entre la canya i els llavis de l'intèrpret sigui directe, similar a un oboè o un fagot. Això és comú entre els instruments de doble canya dins de la tradició indostànica. Com la majoria dels instruments de vent indis, no té claus i els orificis estan coberts per la segona falange del dit i no per la punta. L'ordre de les mans no és arbitrari, però la que es tria posar més a prop de l'embocadura sempre usa tres dits; mentre que la que queda més allunyada cobreix els forats sobrants amb quatre. Quan l'intèrpret tanca i obre els forats, sol emprar diferents tècniques per a generar des de microtons fins amplis glissandos, que contrastats amb les frases més pronunciades per l'articulació de la llengua, formen el llenguatge característic de l'instrument. Normalment, el shehnai és acompanyat per un sur —pràcticament un shehnai sense forats— que fa la funció de mantenir una nota pedal. Avui és més comú veure'l reemplaçat per un surpeti, una caixa de sons pedals generats per llengüetes lliures molt comú en les músiques de l'Índia. (Viquipèdia). Aquest instrument té vuit forats oberts amb un tub cònic de fusta tornejada i un pavelló amb forma acampanada de metall, decorat amb motius vegetals. Té, a més a més, una anella metàl·lica per a lligar-hi un cordill i poder dur-lo penjat. |