Nom de l’objecte magnetòfon
Autor/s Stellavox
Datació 1975
Lloc d’execució Suïssa
Dimensions 55 x 230 x 270 mm
Classificació Electròfon; amb sistema electromagnètic
Número registre MDMB 12278
Font d’ingrés Pere Casulleras
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 31-1-2018
Ubicació No exposat
Descripció És un magnetòfon fabricat per Stellavox, una companyia suïssa dedicada a la fabricació d’aparells de gravació d’àudio i imatge, fundada cap al 1955. Actualment continua en actiu (Viquipèdia). Es tracta d’una gravadora analògica model Stellamaster SM 8. L'equalització segueix les normes habituals (35US) i per això és compatible amb qualsevol altra màquina professional. Les cintes Stellamaster, per tant, es poden llegir amb qualsevol bona màquina d'estudi. L'objectiu assolit per aquest aparell és principalment la reducció de la distorsió harmònica i la intermodulació, alhora que millora molt sensiblement l'ample de banda (fins i tot per l'alt nivell de les altes freqüències) i la relació de senyal a soroll. El resultat és una excel·lent transparència i claredat del so. Aquests resultats s'obtenen gràcies als capsals de papallona estàndard, a una pre-magnetització amb 128kHz i per a la nova opció de transformadors Lundahl a les entrades de micro (nivell de -74 dBu - 4 dBu). Els transformadors Lundahl tenen també l'avantatge de reduir la distorsió en les freqüències baixes de manera molt significativa. És una màquina amb dos canals amb possibilitat d'afegir-ne dos més. No té cap potenciòmetre i tots els amplificadors estan encapsulats i fosos en resina. Tot el que s'ajusta està en resistències soldades per evitar vibracions i té un estabilitzador de voltatge. Es tracta, doncs, d’un aparell purament mecànic.