| Nom de l’objecte | magnetòfon |
|---|---|
| Autor/s | Nakamichi |
| Datació | 1973 |
| Lloc d’execució | Japó |
| Dimensions | 270 x 523 x 135 mm |
| Classificació | Electròfon; amb sistema electromagnètic |
| Número registre | MDMB 12277 |
| Font d’ingrés | Pere Casulleras |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 31-1-2018 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un magnetòfon fabricat el 1973 per la casa Nakamichi, una empresa d’electrònica japonesa fundada el 1948 per Etsuro Nakamich com a Nakamichi Research Corporation Ltd a Tokio. Estava especialitzada en la fabricació de ràdios, micròfons, equips de comunicació, etc. i no va ser fins el 1972 que va començar a comercialitzar-los amb la seva pròpia marca. Amb els anys va anar incorporant les noves tecnologies i actualment continua activa (Viquipèdia). Es tracta d’un Nakamichi 700, un magnetòfon de cassette professional. És un aparell que utilitza una cinta amb velocitat de 4,75 cm/s. Té un motor elèctric i consta d’un sistema de riel de quatre pistes i dos canals d’estèreo. Té tres caps, un per rècord, un per reproducció i un per esborrar i com a accessoris duu un control remot opcional. La cinta és de tipus I, Cr02, té reducció de soroll B i una resposta de freqüència de 35Hz a 20kHz (cinta Cr02). La relació senyal a soroll és de 65 dB (dolby B) i la fluctuació i tremolo són del 0,05%. La distorsió harmònica tota és de l’1,5%, té dues entrades: 100 mV (línia), 0,5 mV (micròfon), i una sortida: 1V (línia) i com a semiconductors, 115 x 51 x transistors, díodes, 9 x IC. |


