| Título / Nombre propio | alfange-campana gudaglo |
|---|---|
| Nombre del objeto | campana |
| Lugar de ejecución | Benín |
| Material / técnica |
hierro |
| Clasificación | Idiòfon percudit |
| Número registro | MDMB 12211 |
| Fuente de ingreso | Cèlia Rufes Vidal |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 30-7-2014 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | És una campana de ferro negre procedent de Benín, amb el perfil de la boca circular i un batall intern. S’anomena “gudaglo” i el mànec acaba en forma de ganivet o de sabre. És un instrument d’ús sagrat, símbol de Gu, déu del ferro, de les armes, de la guerra i protector dels ferrers. Gu en llengua fon, o Ògun en llengua ioruba, fillde Mawu i Lisà, és un del voduns més forts i venerats en el territori adja-fon i ioruba. Pel que es conclou de les explicacions de Passot i Bay, sembla que el gougaglo, juntament amb el gubasa (alfange, símbol cerimonial del regne de Dahomey), els gudjidjo (petites reproduccions de mà dels asen) o les campanetes aja serien atributs de Gu, o part del mateix asen (segons el matís de cada autor). Sigui com sigui, aquest objecte evidencia d’una banda la rellevància del déu del ferro en el context adja-fon; de l’altra la simbologia de l’alfange, que s’utilitzava antigament pels sacrificis d’animals, vigents avui en dia en la religió vodun i en l’animisme en general, i que representen l’aliment de l’esperit; i finalment, un cop més, la connexió entre “la campana” amb tot allò sagrat. |