| Nom de l’objecte | piano de taula |
|---|---|
| Autor/s | Clementi & Company |
| Datació | 1828 - 1829 |
| Lloc d’execució | Londres |
| Dimensions | 280 x 1793 x 692 mm; tecla natural: 20.5 x 23 x 138 mm; tecla alterada: 10 x 11.5 x 90 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) til·ler (fusta) pi (fusta) vori |
| Classificació | Cordòfon amb pont; percudit; amb teclat |
| Número registre | MDMB 148 |
| Font d’ingrés | Fons de la Caixa de Pensions |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 4-12-1944 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un piano de taula rectangular de seixanta-un ordres dobles de cordes i dotze cordes simples i un teclat de setanta-tres tecles, de Fa-2 a Fa5. Té un pedal de forte i les potes còniques, tornejades i tapades, tenen rodes. És obra de Clementi & Company de Londres. Originàriament l’empresa es deia Longman & Broderip i fou fundada el 1767 com una casa editora musical, que també es dedicava a la construcció de pianos i orgues. El famós compositor de piano Muzio Clementi va invertir en la firma associat amb F. W. i W. P. Collard sota el nom de “Clementi & Company” aconseguint un gran èxit. El 1815 Clementi es retirà de la societat i el nom de la casa va canviar a “Collard & Collard” i es va convertir en un dels establiments més populars i exitosos de construcció de pianos de tot Europa a principis del segle XX (Viquipèdia). La construcció externa està feta sobre el fons i a la part frontal hi ha motius vegetals estilitzats calats a la fusta i emmarcats amb filet de fusta clara. El moble és xapat i la caixa té el fons de pi. El cordat té una placa de fosa i el teclat, de til·ler amb les tecles naturals xapades d’ivori i les alterades de bloc de banús, duu una motllura lineal horitzontal al frontis. Les quatre potes presenten una decoració a base d’un tornejat helicoïdal. |