| Nom de l’objecte | piano de taula |
|---|---|
| Autor/s | Francisco Fernández |
| Datació | 1828 |
| Lloc d’execució | Madrid (província) |
| Dimensions | 224 x 1327 x 493 mm; tecla natural: 15 x 21 x 111 mm; tecla alterada: 9 x 10 x 69 mm |
| Material / tècnica |
avet (fusta) pi (fusta) llautó coure acer |
| Classificació | Cordòfon amb pont; percudit; amb teclat |
| Número registre | MDMB 504 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És un piano de taula rectangular de setanta-tres cordes simples obliqües i un teclat de setanta-tres tecles, de Fa-1 a Fa6. Funciona amb mecànica anglesa simple, sense escapament i amb apagadors horitzontals i té dos pedals, l’esquerre de de forte i el dret mou un saltador situat a la dreta del teclat que pinça una corda oculta, conjunt que forma un mecanisme per afinar el piano. És obra de Francisco Fernández (1766-1852), un constructor de pianos que juntament amb Francisco Flórez, fou qui impulsà la construcció de pianos a Madrid durant les últimes dècades del segle XVIII i primer terç del XIX. Nascut a Astúries i format com a ebenista, es va traslladar a Madrid abans de 1789, on va instal·lar el seu taller de construcció de pianos, i el 1804 fou nombrat constructor honorari de la Real Cámara de Carles IV (Bordas, 1988). La part inferior és de pi i la taula harmònica és d’avet de veta transversal. La part davantera és decorada amb fusta calada amb motius geomètrics, com també ho estan els dos costats del teclat. Els extrems del teclat són arrodonits, té un pont d’una secció i pel que fa a les cordes, que no són originals, les del mig són d’acer i coure, mentre que les agudes són d’acer i les greus de llautó entorxat. Té cinc potes, quatre als costats decorades amb uns elements metàl·lics en forma d’àguila bicèfala coronada, i una que subjecta els dos pedals. El piano inclou un monocordi amb el diapasó marcat a cada nota amb corda oculta, pont mòbil i un saltador que pinça la corda quan s'acciona el pedal dret. Altres innovacions que presenta aquest piano són la taula harmònica que cobreix tot el mecanisme i tenir una sola corda al llistó que cobreix els apagadors al costat esquerre. Sobre la pota del darrere es veu un paper escrit a la tinta i amb lletra d'època, il·legible, amb la paraula "prezyo" que no sembla tenir cap relació amb el piano -potser són restes d'un embolcall. |
| Exposicions | Europalia. Instrumentos musicales históricos españoles (1985) |