| Nom de l’objecte | piano de taula |
|---|---|
| Autor/s | Clementi & Company |
| Datació | 1816 |
| Lloc d’execució | Londres |
| Dimensions | 225 x 1673 x 596 mm; tecla natural: 15 x 24 x 129 mm; tecla alterada: 10 x 12 x 80 mm |
| Material / tècnica |
avet (fusta) caoba (fusta) vori os llautó acer |
| Classificació | Cordòfon amb pont; percudit; amb teclat |
| Número registre | MDMB 507 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És un piano de taula rectangular de setanta-tres ordres dobles de cordes obliqües i un teclat de setanta-tres tecles, de Fa-1 a Fa6. Funciona amb mecànica anglesa, de doble acció, amb apagadors verticals i possiblement tenia un pedal de forte, tot i que no se sap amb seguretat. Té un pont d’una secció i descansa sobre sis potes, quatre al davant i dues al darrera, més una de central per subjectar-hi el pedal, que no es conserva. És obra de Clementi & Company de Londres. Originàriament l’empresa es deia Longman & Broderip i fou fundada el 1767 com una casa editora musical, que també es dedicava a la construcció de pianos i orgues. El famós compositor de piano Muzio Clementi va invertir en la firma associat amb F. W. i W. P. Collard sota el nom de “Clementi & Company” aconseguint un gran èxit. El 1815 Clementi es retirà de la societat i el nom de la casa va canviar a “Collard & Collard” i es va convertir en un dels establiments més populars i exitosos de construcció de pianos de tot Europa a principis del segle XX (Viquipèdia). La caixa és de caoba mentre que la taula harmònica és d’avet. El moble és de tipus anglès i duu una sanefa de marqueteria que envolta la caixa per sota. Hi ha vuit medalles de bronze amb un cap femení a la caixa i sobre les potes, al davant del piano, als dos costats de la marca hi ha dues panòplies amb instruments. Als extrems hi ha dos quadres de fusta calada amb motius vegetals estilitzats tapats per darrera amb tela. Pel que fa al teclat, que ha estat ampliat des de la nota Re5, duu una motllura contínua de fusta al front de les tecles naturals, que són xapades d’ivori, i les alterades són de banús. Les cordes centrals i agudes són d'acer, les greus de llautó i les deu darreres notes són entorxades. |
| Exposicions | Muzio Clementi, the father of the pianoforte (2020) |