Nom de l’objecte cítara d'acords
Autor/s Müller
Datació 1875 - 1925
Lloc d’execució Alemanya
Dimensions 607 x 280 x 40 mm
Material / tècnica fusta
metall
paper
Classificació Cordòfon amb pont; pinçat
Número registre MDMB 93
Forma d’ingrés compra
Data d’ingrés 19-7-1943
Ubicació No exposat
Descripció És una cítara coneguda comercialment com a “Autoharp” i es va popularitzar molt a Estats Units cap a finals del segle XIX arran de la producció de l’empresa Zimmermann Autoharp Company, fundada a Filadèlfia cap a 1880. Sempre s’ha pensat que fou Zimmermann l’inventor de l’autoharp o autoarpa però els seus dissenys, tot i estar patentats, no eren originals, ja que la persona que la va dissenyar fou un alemany. Müller va començar a produir autoarpes a Dresden cap a 1870 basant-les en la forma de les cítares alemanyes. Cap al 1880, la seva “Erato auto-harp” (nom comercial) presentava dotze barres mòbils, cada una capaç de produir tres acords, els quals podien fer sonar trenta-sis acords majors, menors, amb sèptima i disminuïts. Müller va arribar a fer al voltant de mitja dotzena de models i el nom “Erato”, cal dir que fa referència a la musa grega de la poesia (Cynthia Curry, 2012). És una instrument de trenta-set cordes simples, amb afinació sobre escala cromàtica de Do1 a Do4 amb acords majors, menors i sèptima i el seu mecanisme és a base d’una botonera de dotze botons que controla els acords. La taula harmònica és de forma trapezoïdal lacada amb un to verdós i decorada amb motius florals de marqueteria fins de diferents fustes i tons clars amb una papallona. La caixa i el claviller són de fusta, mentre que les cordes, les clavilles i la botonadura són de metall. A la part central de la taula, on hi ha la botonadura, hi ha una decoració en forma de lira envoltada per una corona de fulles i també hi figura el nom comercial de l’instrument, “Erato” i el del constructor. Hi ha una tira de paper amb l’afinació col·locada a la part inferior.