| Títol | cítara amb teclat o dolceola |
|---|---|
| Nom de l’objecte | cítara |
| Autor/s | The Toledo Symphony Co. |
| Datació | 1903 - 1907 |
| Lloc d’execució | Toledo |
| Dimensions | 620 x 455 x 220 mm |
| Material / tècnica |
metall pi (fusta) plàstic |
| Classificació | Cordòfon amb pont; percudit; amb teclat |
| Número registre | MDMB 552 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | Aquesta cítara construïda per la companyia The Toledo Symphony Co. de Toledo (Ohio) és un instrument industrial conegut comercialment amb el nom de “Dolceola”. Es va comercialitzar entre 1903 i 1907 i s’utilitza en el blues religiós tradicional i té un so atípic, molt angelical i com de capseta de música (Viquipèdia). Es tracta d’una cítara de trenta-nou cordes simples (catorze més vint-i-cinc) i set de triples, amb la taula harmònica en forma de trapezi rectangular i una obertura acústica circular. Té un pont continu i el seu mecanisme consisteix en una botonadura d’acords i teclat. Pel que fa a l’afinació, la meitat esquerra del teclat serveix per a fer acords tríades d’acompanyament mentre que la dreta serveix per a fer l’escala cromàtica de Do a Do (vint-i-cinc tecles). La taula harmònica és de pi i l’obertura acústica està decorada amb una calcomania-sanefa de motius florals estilitzats en tot el contorn. Les cordes i les clavilles són de metall i sobre el teclat, que és de fusta, hi ha una planxa de metall amb les notes i els acords. Una part està envernissada i pintada de vermell anglès. És idèntica a la MDMB 137, però en aquell cas les cordes triples de la banda esquerra (acords) van ser substituïdes per cordes senzilles i les tecles arranjades per a fer-ne un teclat convencional continu. |