| Nom de l’objecte | guitarra |
|---|---|
| Autor/s | España, Francesc |
| Datació | 1805 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Dimensions | 960 x 275 x 125 mm |
| Material / tècnica |
xiprer (fusta) banús (fusta) caoba (fusta) pi (fusta) pícea (fusta) nacre |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; pinçat |
| Número registre | MDMB 577 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | “Soy de Pascuala Rodríguez y Pagés”. Amb aquesta inscripció, la guitarra construïda el 1805 a Barcelona per Francesc España es presenta a si mateixa, i ens situa en els salons on ressonaven les seves cordes. Al segle XIX, les dones de la burgesia i de l’aristocràcia eren qui més sovint tocaven la guitarra en l’àmbit domèstic i “La Pascuala” és un testimoni preciós de l’ús femení de l’instrument. La seva decoració i refinament amb què està construïda, indiquen l’elevat estatus social de la propietària. Va arribar al Museu juntament amb un faristol, un estoig i un llibre de partitures manuscrit i ornamentat amb aquarel·les que pertanyien a la primera propietària, Pascuala Rodríguez. És una guitarra amb cordes disposades en quatre ordres dobles i dos de simples, amb la taula harmònica en forma de vuit i disset trasts fixos construïda per Francesc España, un lutier català establert a Barcelona des de 1820, on inicià el seu treball associat amb el mestre Thérèse de Mirecourt. Cap al 1835 se separà de Thérèse i va començar a personalitzar els seus models, engrandint-los, amb obertures acústiques (ff) a l’estil de Guarneri i amb vernís fosc poc transparent, aconseguint una sonoritat molt bona. Fou en aquest moment, també, que fundà un magatzem d’instruments i marcava amb el seu nom flautes, clarinets, instruments de metall i pianos que comprava a França per comercialitzar a Barcelona (Gran Enciclopèdia de la Música, 2000). La taula harmònica, formada per dues peces de pícea, està ornamentada amb filets senzills de marqueteria amb fusta clara i fosca. La boca presenta incrustacions de peces quadrades de nacre sobre pasta negra i voltades de filets senzills de banús i fustes clares. Més a l’exterior, dos cercles d’incrustació de pasta de banús completen la decoració de l’obertura acústica. El pont és de palissandre o noguera pintat de negre i presenta decoracions de nacre a cada costat que s’estenen amb formes florals de noguera i nacre per sobre de la taula harmònica. Per sota el pont tenim una incrustació de nacre i banús que es repeteix al batedor, sobre el trast dotzè. El cap duu una pala de banús i incrustacions de nacre en la qual es pot llegir la inscripció “Soy de Pascuala Rodríguez y Pagés". Les clavilles tenen decoració d'os. El mànec és de pi, el fons de xiprer i els riscles de caoba, i aquests dos últims elements estan envernissats amb color per dissimular la diferència de fustes entre ells. |
| Exposicions | Els nostres luthiers. Escultors del so (1996); Exposició virtual: Instruments en clau de gènere (2020) |