| Títol | harmoniflûte |
|---|---|
| Nom de l’objecte | harmònium |
| Autor/s | Mayermarix |
| Datació | 1900-1935 |
| Lloc d’execució | París |
| Dimensions | 300 x 500 x 190 mm; 740 x 500 x 530 mm; 150 x 460 mm; tecla natural: 17 x 55 mm; tecla alterada: 8 x 28 mm |
| Material / tècnica |
fusta lacat vori cartó paper badana |
| Classificació | Aeròfon de llengüeta; lliure amb teclat |
| Número registre | MDMB 545 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un tipus d’harmònium anomenat harmoniflûte, obra de la casa Mayermarix de París. Aquest establiment, regentat per Mayer Marix (1805-1872) es dedicava a la construcció i venda d’instruments i a l’edició musical. El 1856 va patentar aquesta variant de l’harmònium amb el nom d’harmoniflûte i se’n van comercialitzar dos models: un que servia per interpretar a una sola mà amb un teclat de dues octaves (l’altra movia la manxa) i un altre que era per a dues mans i tres octaves (de Do a Do) amb el qual s’accionava la manxa amb dos pedals sota del teclat. Va ser un instrument popular fins a les primeres dècades del segle XX (Viquipèdia). Està format per una caixa rectangular de fusta lacada negra, decorada amb uns calats en forma d’estilitzacions vegetals, amb un teclat de trenta-set tecles, de Fa a Fa, de les quals les naturals són aplacades d’os i les alterades tenyides de negre. Té una manxa feta de cartró, paper i badana integrada a l’exterior, que s’acciona amb un pedal. L’instrument descansa sobre unes potes tornejades de fusta lacada de negre que li fan de suport i que, igual que el pedal per a la manxa, són desmuntables. Duu un botó frontal per a la sortida d’aire. |
| Exposicions | VIII Salón del Hogar Moderno (1959) |