Nom de l’objecte orgue de maneta
Autor/s Thibouville-Lamy, Jérôme
Datació 1867 - 1950
Lloc d’execució Mirecourt
Dimensions 860 x 490 x 460 mm
Material / tècnica fusta
metall
Classificació Aeròfon de llengüeta; lliure; amb cinta perforada
Número registre MDMB 978
Fons Arellano, Francisco
Font d’ingrés Francesc Arellano
Forma d’ingrés compra
Data d’ingrés 28-7-1970
Ubicació No exposat
Descripció És un orgue de maneta coneguda com a Organina Thibouville construït per Jérôme Thibouville-Lamy entre els anys 1867 i 1950. Va ser un constructor d'instruments procedent d'una llarga nissaga de constructors iniciada al segle XVI, establert a Mirecourt i actiu durant la segona meitat del segle XIX fins ben entrat el segle XX. La companyia va adoptar el nom Thibouville-Lamy el 1867, després del seu matrimoni amb Marguerite H. Lamy i va tenir molt èxit en la fabricació d'instruments de vent-fusta, vent-metall i de corda. L'empresa va tancar les portes el 1969 (Viquipèdia). És un instrument mecànic que utilitza unes tires molt llargues de cartó perforades. Com que era molt més barat que un piano, s'usava a les cases particulars per a ballar, escoltar extractes d'òperes, himnes i cançons patriòtiques en els salons de la burgesia parisenca. Està muntat en un moble de fusta policromada de negre i envernissada i té una maneta metàl·lica tornejada treballada amb estilitzacions vegetals. Fa servir una cinta perforada com a suport i funciona amb lectura per lleves. Consta de trenta-sis llengüetes de llautó com a generadors de so i també té una palanca de separació de les lleves. Presenta diferents registres: registres (C) de celest i (E) d'expressió, i té unes varetes de suport per a les targetes perforades (que podien arribar als 20 m de llargada i que s'anaven plegant formant un tac), que permeten canviar el timbre del so. També presenta una comporta per a netejar les lleves, unes varetes de metall per aixecar el marc superior de la caixa i tensar la targeta perforada i quatre panells acústics a la part superior de la caixa.