| Títol | Orchestrionette |
|---|---|
| Nom de l’objecte | orgue de maneta |
| Autor/s | desconegut |
| Datació | 1880 - 1920 |
| Lloc d’execució | desconegut |
| Dimensions | 530 x 430 x 310 mm |
| Classificació | Aeròfon de llengüeta; lliure; amb cinta perforada |
| Número registre | MDMB 972 |
| Fons | Arellano, Francisco |
| Font d’ingrés | Francesc Arellano |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 28-7-1970 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un orgue de maneta comercialitzat amb el nom d'orchestrionette, un instrument musical que, tot i funcionar de la mateixa manera que l'orgue, utilitza llengüetes vibrants i no tubs per a produir el so. En aquest cas, es tracta d'una còpia de l'instrument MDMB 1062 patentat per Paul Ehrlich (1849-1925), probablement comercialitzat per la casa Pijoan Casals y Compañía de Barcelona, com mostra l'etiqueta de l'interior i construït entre els anys 1880- 1920. Es va construir a partir de l'orgue americà i està adaptat per a ser tocat automàticament amb una cinta perforada. Es va popularitzar a partir de l'últim quart del segle XIX i es va comercialitzar fins a la desaparició de la pianola. Aquests instruments s'usaven per tocar música per ballar, per fer sonar seleccions operístiques, etc. de manera indefinida. Està muntat en una caixa de fusta envernissada rectangular amb tapa, policromada de negre i vermell imitant les vetes de la fusta. És un instrument que funciona amb una maneta i que fa servir una cinta perforada sense fi de 318 mm d'amplada. Empra lectura per lleves i té vint-i-sis llengüetes que actuen com a generadors de so. L'operador fa ús d'una maneta per accionar el piano i pot controlar la velocitat de la música fent-la girar més lent o més ràpid. També té unes palanques per a desmuntar el cilindre i uns rodets per tensar la cinta perforada amb la melodia. |