| Nom de l’objecte | acordió diatònic |
|---|---|
| Autor/s | Cav. Settimio Soprani & Figli |
| Datació | C.1900 |
| Lloc d’execució | Castelfidardo |
| Material / tècnica |
fusta metall paper badana cartó nacre |
| Classificació | Aeròfon de llengüeta; lliure amb teclat |
| Número registre | MDMB 1478 |
| Fons | Aguilar Manzana, Pasqual |
| Font d’ingrés | Pasqual Aguilar Manzana |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 18-3-1997 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un acordió diatònic fabricat cap al 1900 per la casa italiana de Settimio Soprani & Figli. El primer establiment de la família Soprani fou fundat per Paolo Soprani el 1863 a Castelfidardo (Itàlia). Paolo havia pogut conèixer i estudiar acordions francesos i austríacs a Loreto i va començar a fabricar-ne de manera industrial. L’èxit de vendes i la popularització de l’instrument va fer que el seu germà Settimio, que fins aquell moment havia treballat amb Paolo, obrís el seu propi taller el 1872 imitant el de Cesare Pancotti, que tenia el seu a Maceratta. Settimio va tenir un gran volum de producció i després de la Segona Guerra Mundial, el 1946, l’empresa es va fusionar amb F.lli Scandalli de Camerano i amb N. Frontalini & F. De Numana per crear la gran firma Farfisa, que va estar activa fins a finals dels anys 1980 (Viquipèdia). Està format per una caixa de fusta envernissada de secció rectangular, amb reforços metàl·lics, i la manxa de badana, paper i cartró. La caixa està decorada amb una sanefa amb motius geomètrics en forma de greca amb marqueteria i les tecles i els botons estan recoberts de nacre. El teclat de la mà dreta està format per quatre rengles de dotze botons i el de la mà esquerra, per tres rengles d’onze, dotze i onze tecles. Les ventalloles són interiors i les llengüetes bisonores. |