Nom de l’objecte guitarra
Autor/s Fleta, Ignacio
Datació 1957
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 1040 x 375 x 100 mm
Material / tècnica cedre (fusta)
banús (fusta)
xicranda (fusta)
pícea (fusta)
os
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; pinçat
Número registre MDMB 1450
Fons Robert, Maria Adelaida
Font d’ingrés Maria Adelaida Robert
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 12-11-1993
Ubicació Exposat
Descripció És una guitarra de sis ordres dobles de cordes feta per Ignacio Fleta (1897-1977), un lutier originari de Huesa del Común (Terol) i pertanyent a una família d’ebenistes. Es va traslladar a Barcelona amb els seus germans on estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb Benito Jaume i Étienne Maire Clarà. Després d'un període de formació a França al taller de Philippe Le Duc, tornà a Barcelona per instal·lar, juntament amb els seus germans, un taller dedicat a la construcció de violins i violoncels. Més tard, cap el 1955, va decidir dedicar-se exclusivament a la fabricació de guitarres aconseguint molt d’èxit. Va copiar una guitarra Torres que havia estat de Francesc Tàrrega i del seu taller van sortir un bon nombre d'instruments inspirats en models antics, productes d’un encàrrec de l’agrupació musical Ars Musicae, col·lecció que es conserva pràcticament íntegra al Museu de la Música de Barcelona. També va construir instruments dedicats a Andrés Segovia, John Williams i Jorge Morel, entre d’altres (Viquipèdia; Romanillos, Winspear, 2002). La taula harmònica està formada per dues peces de pícea i decorada amb filets de marqueteria, que també trobem al fons i als riscles. Té una obertura acústica amb el mateix filetejat doble en forma d’espigues i marqueteria amb fustes tenyides amb motius geomètrics. Aquesta decoració també la trobem sobre el pont, que és de palissandre envoltat de nacre. Els riscles i el fons són de palissandre, mentre que el mànec és de cedre i el batedor, amb dinou trasts fixos, de banús. La pala és de cedre xapat amb palissandre.
Història Va pertànyer a Emili Pujol.