| Nombre del objeto | gramófono |
|---|---|
| Autor/es | Klingsor |
| Datación | 1910 |
| Lugar de ejecución | Leipzig |
| Dimensiones | 410 x 370 x 870 mm; del programa: 254 x 254 mm |
| Material / técnica |
madera metal |
| Clasificación | Membranòfon d'inducció; amb disc |
| Número registro | MDMB 16 |
| Fondo | Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional |
| Fuente de ingreso | Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 19-2-1943 |
| Ubicación | Expuesto |
| Descripción | És un gramòfon Klingsor Verdi fabricat cap al 1910 a Alemanya. És un instrument inventat el 1907 a Alemanya amb la peculiaritat que incorpora un sistema especial de cordes metàl·liques davant de la sortida del pavelló que vibren amb la sortida del so. Tot i que al principi va ser considerat ridícul, va tenir un gran èxit comercial i es va distribuir per la Gran Bretanya fins al 1914. El model més estès de Klingsor portava dues portes de vidre a la part superior, que tapaven el pavelló i el conjunt de cordes, i les parts de fusta estaven tallades seguint les formes ondulants de la moda Art Nouveau. En aquest cas, es tracta d'un moble de fusta envernissada de color vermellós amb quatre potes i una tapa frontal que deixa al descobert part del gramòfon. La botzina externa per a la sortida del so es troba a la part superior, al centre d'una lira metàl·lica daurada, té una tapa harmònica i un pont davant del pavelló, on es troben les trenta-sis cordes metàl·liques. És un instrument de reproducció mecànica que utilitza un disc de 78 r.p.m. com a suport. Té mecanismes d'engegada i aturada i variador de la velocitat. El motor és de rellotgeria amb ressort i el regulador de velocitat és centrífug. La transmissió es fa a través d'engranatges i té un braç acústic en forma d'ela amb articulació universal. |


