| Títol | pemade |
|---|---|
| Nom de l’objecte | metal·lòfon |
| Datació | C. 1990 |
| Lloc d’execució | Bali |
| Material / tècnica |
fusta metall |
| Classificació | Idiòfon percudit |
| Número registre | MDMB 1546 |
| Fons | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Font d’ingrés | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 17-6-2002 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | El gamelan és un conjunt afinat tradicional indonesi de Bali i Java, composat per gongs, xilòfons i varis instruments de corda i vent. A Bali hi trobem vàries orquestres de gamelan, sent la més gran -amb uns vint-i-cinc músics- la Gong Kebyar i la Semar Pegulingan. A principis del segle XX eren clarament diferents, però s'han anat tornant molt semblants tant en forma com en funció. Aquests conjunts estan formats predominantment de metal·lòfons de bronze, anomenats gangsa. En aquest cas ens trobem el gangsa amb un to mig del gamelan balinès, anomenat pemade, que consisteix en deu làmines de bronze suspeses en un suport rectangular de fusta que actua de caixa de ressonància (“rancak”) amb els dos laterals més alts, donant-li forma de banqueta. Aquesta està ricament decorada amb policromia de color vermell i talla d’elements florals, estilitzacions vegetals i caps antropomòrfics en daurat. L’escena principal, situada en un dels laterals llargs, consisteix en un cran pinçant-li el bec a una grua. És un instrument de percussió directa amb ressonadors, que té una afinació determinada en una escala pentatònica en un rang de dues octaves. Normalment trobem quatre pemade dins el conjunt kebyar, dos de masculins i dos de femenins. |
| Història | Prové de l'Exposició Universal de Sevilla 1992, on formava part del Pavelló d'Indonèsia. |