| Título / Nombre propio | pemade |
|---|---|
| Nombre del objeto | metalófono |
| Datación | C. 1990 |
| Lugar de ejecución | Bali |
| Material / técnica |
madera metal |
| Clasificación | Idiòfon percudit |
| Número registro | MDMB 1547 |
| Fondo | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Fuente de ingreso | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 17-6-2002 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | El gamelan és un conjunt afinat tradicional indonesi de Bali i Java, composat per gongs, xilòfons i varis instruments de corda i vent. A Bali hi trobem vàries orquestres de gamelan, sent la més gran -amb uns vint-i-cinc músics- la Gong Kebyar i la Semar Pegulingan. A principis del segle XX eren clarament diferents, però s'han anat tornant molt semblants tant en forma com en funció. Aquests conjunts estan formats predominantment de metal·lòfons de bronze, anomenats gangsa. En aquest cas ens trobem el gangsa amb un to mig del gamelan balinès, anomenat pemade, que consisteix en deu làmines de bronze suspeses en un suport rectangular de fusta que actua de caixa de ressonància (“rancak”) amb els dos laterals més alts, donant-li forma de banqueta. Aquesta està ricament decorada amb policromia de color vermell i talla d’elements florals, estilitzacions vegetals i caps antropomòrfics en daurat. L’escena principal, situada en un dels laterals llargs, consisteix en un cran pinçant-li el bec a una grua. És un instrument de percussió directa amb ressonadors, que té una afinació determinada en una escala pentatònica en un rang de dues octaves. Normalment trobem quatre pemade dins el conjunt kebyar, dos de masculins i dos de femenins. |
| Historia del objeto | Proviene de la Exposición Universal de Sevilla 1992, en la que formaba parte del Pabellón de Indonesia. |