| Nom de l’objecte | viola tenor |
|---|---|
| Autor/s | Parramon i Castany, Ramon |
| Datació | 1933 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Dimensions | 930 x 332 x 152 mm; ample taula inferior: 332 mm; riscles: 78 mm; bombament taula: 24 mm; bombament fons: 21 mm; ample taula central: 185 mm; ample taula superior: 260 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) avet (fusta) auró (fusta) sicòmor (fusta) |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; fregat |
| Número registre | MDMB 762 |
| Fons | Font Palmarola - Currius |
| Font d’ingrés | Dolors Currius |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 29-3-1961 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És una viola tenor de quatre cordes simples obra de Ramon Parramon i Castany (1883-1961), un violoncel·lista i lutier català. Format musicalment a Barcelona, el 1897 va obrir un magatzem d'accessoris per a instruments de corda i l'any 1898 una casa d'instruments. Es dedicà a la construcció principalment d'instruments de corda, i creà un instrument nou, la viola-tenor, per al foment de la qual instituí el premi Parramon (1924). També fundà la revista Musical Hermes (1928-1936), en què es tractaven temes relatius als instruments i a la seva pedagogia, i publicà l'opuscle Guia del violinista, destinat a fomentar aquest instrument. Després de la guerra civil, continuà la tasca com a lutier i escriví alguna música, en especial la Simfonia en re menor, estrenada el 1955 per l'Orquestra Simfònica de Mallorca sota la direcció del seu titular Ekitai Ahn. Així mateix, fou autor de sardanes, alguna de les quals s’han enregistrat (Aviñoa, 2003). És un instrument per a ser tocat entre les cames, com un violoncel, i ara per ara n'ignorem l'afinació. La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit, és d’avet resinós i veta molt ampla, i està decorada amb un filet. Té dues obertures acústiques en forma d’efes i el fons també és bombat i de fusta de sicòmor. Els riscles i el mànec, acabat amb voluta, també són de sicòmor o d’auró de poca qualitat, a diferència del batedor i el cordal, que són de banús. Té un cargol d’afinació i a la fotografia apareix amb una pica que ara no es troba (pot ser que estigui conservada a banda). El claviller és cobrat i la superfície està envernissada amb alcohol senzill. |