| Nom de l’objecte | saltiri |
|---|---|
| Datació | 1700-1799 |
| Lloc d’execució | Espanya |
| Dimensions | 320 x 753 x 100 mm |
| Material / tècnica |
fusta metall paper |
| Classificació | Cordòfon amb pont; pinçat |
| Número registre | MDMB 486 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És un saltiri de quinze ordres quíntuples i deu ordres sèxtuples de cordes, probablement originari de Catalunya i datat al segle XVIII. La taula harmònica, trapezoïdal i de fusta, està decorada amb motius vegetals i una sanefa perimètrica daurada. Té dues obertures acústiques circulars amb rosetes calades de paper. La caixa és de fusta i al lateral anterior hi ha pintat una marina, estilísticament catalana, un paisatge amb naus, arquitectures i figures pintades. Estilísticament i temàticament, les representacions policromes del frontal recorden les representacions més pictòriques de la ceràmica autòctona catalana del període dels segles XVII i XVIII. La temàtica és la més tradicional dins el ventall de motius mediterranis: evocacions bucòliques -de clara tradició italiana-, amb les escenes anecdòtiques, escenes de cacera, el passeig tranquil d'una parella, el pescador, els pastors, acompanyats per la representació d'edificacions més o menys pintoresques i per la freqüent presència de bergantins, fragates, i quillants amb les veles inflades que conformen algunes vegades el fons i d'altres el motiu protagonista de la imatge. Els vaixells són representacions senzilles però molt fidels als models construïts i més àmpliament utilitzats de l'època. Les representacions són flanquejades per fítiques i rocalles guarnides, o bé pels mateixos arbres del paisatge, tal com ho són en algunes de les representacions pròpiament ceràmiques. També hi són constants els ocells i el celatge blau representat amb unes poques pinzellades a la part superior. La resta de laterals i el claviller inclinat estan pintats de blau i tant les cordes com les clavilles són de metall. Té dos ponts partits, continus, i conserva l’estoig original, decorat amb estilitzacions vegetals i una figura femenina de paper retallat. |
| Exposicions | Europalia. Instrumentos musicales históricos españoles (1985) |