| Nom de l’objecte | violí stroh |
|---|---|
| Autor/s | Compagnie Française du Gramophone |
| Datació | Ca. 1900 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Dimensions | 610 x 300 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) auró (fusta) alumini |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; fregat |
| Número registre | MDMB 1120 |
| Fons | Arellano, Francisco |
| Font d’ingrés | Francesc Arellano |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 19-12-1983 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És un violí stroh de quatre cordes simples construït cap a la primera meitat del segle XX per la Compagnie Française du Gramophone, la filial francesa de la Gramophone Company britànica, fundada el 1899. El 1936 es va fusionar amb Pathé per formar Les Industries Musicales et Électriques Pathé Marconi S. A. (Viquipèdia). Va ser comercialitzat a Barcelona. Es tracta d'una viola de la família dels violinòfons (Violinophone, Phonofiddle) o Strohviolins patentats per Johannes Matthias Augustus Stroh l'any 1899. El mànec està fet d’auró mentre que el batedor i el cordal són de banús. El claviller és corbat i el cap està tallat en forma de voluta. Consta d’una trompa i una membrana d’alumini que actuen de botzina i té una peanya o suport propi per a mantenir-se vertical. |
| Exposicions | Fira Merca Músic (1988) |