| Nom de l’objecte | arxillaüt |
|---|---|
| Autor/s | Sellas, Matteo |
| Datació | 1641 |
| Lloc d’execució | Venècia |
| Dimensions | 1135 x 324 x 145 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) pícea (fusta) vori |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; pinçat |
| Número registre | MDMB 403 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És un arxillaüt de catorze ordres dobles de cordes obra de Matteo Sellas (c.1580-1661), un lutier d’origen alemany que s’establí a Venècia on va estar actiu durant la primera meitat del segle XVII. Juntament amb el seu germà Giorgio Sellas, es dedicà principalment a la construcció d’instruments de corda pinçada (Viquipèdia). La taula harmònica, de pícea i piriforme, està decorada amb un filet simple d’ivori i una incrustació triangular del mateix material a la part inferior, entre el pont i la culata. Té una obertura acústica circular amb una roseta calada molt treballada. El fons és bombat i està format per trenta-una costelles de banús separades per filets d'ivori amb un braguer de banús amb els mateixos filets d'ivori. El mànec i el cap estan aplacats de banús amb marqueteria d'ivori en forma d’estilitzacions vegetals, la celleta és d’ivori i té vint-i-vuit clavilles tenyides de negre. Hi ha una correcció a la data de l'etiqueta, primer era 1630 i després, 1641. |
| Història | Segons Folch i Torres (Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, núm 34, març 1934, volum IV, pàg. 83), "Procedeix d'una casa senyorial de València, on hom creu que existí el tercet del llaüt i les dues tiorbes". |
| Exposicions | El mundo que vivió Cervantes (2005 - 2006); El viaje a Compostela de Cosme III de Médicis (2004 - 2005); Teatro y fiesta del Siglo de Oro en tierras europeas de los Austrias (2003); Teatro y fiesta del Siglo de Oro en tierras europeas de los Austrias (2003); Felipe II. Un monarca y su época. Las tierras y los hombres del rey (1998 - 1999); Exposició virtual: Instruments en clau de gènere (2020) |