| Nom de l’objecte | arxillaüt |
|---|---|
| Autor/s | Tieffenbrucker, Magnus |
| Datació | 1576-1610 |
| Lloc d’execució | Venècia |
| Dimensions | 1270 x 340 x 140 mm |
| Material / tècnica |
vori nacre banús (fusta) pícea (fusta) |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; pinçat |
| Número registre | MDMB 404 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És un arxillaüt de setze ordres dobles de cordes, deu ordres principals i sis ordres de bordons, obra de Magnus Tieffenbrucker (c. 1580-1631), un lutier d’origen alemany establert a Venècia, on muntà el seu taller. Procedia d’una família de fabricants d’instruments, els Tieffenbrucker, i ell va seguir principalment amb la construcció d’instruments de corda pinçada com els llaüts (Viquipèdia). La taula harmònica, de pícea i en forma de pera, està decorada amb un filet simple d’ivori i duu incrustacions del mateix material en forma de cor a la part inferior, entre el pont i la culata. Té una obertura acústica circular amb una roseta calada molt treballada. El fons és bombat i està format per trenta-set costelles de banús separades per filets d'ivori i braguer de banús amb els mateixos filets d'ivori. La celleta també és d’ivori i té trenta-quatre clavilles tenyides fosques. El mànec i el cap són aplacats de banús amb incrustacions d'ivori en forma d’estilitzacions vegetals i el batedor té trasts mòbils posats posteriorment. El cap està preparat per a deu ordres de tir petit i set ordres de tir gran, i el pont per a setze ordres. |
| Història | Segons Folch i Torres (Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, núm 34, març 1934, volum IV, pàg. 82), "Procedeix d'una casa senyorial de València, on on ha romàs des de l'època de la seva construcció". |
| Exposicions | Temps de Corals i Oratoris. Les músiques de la Reforma i la Contrareforma (2017 - 2018); Góngora. La estrella inextinguible (2012); Góngora. La estrella inextinguible (2012) |