| Títol | chitarrone |
|---|---|
| Nom de l’objecte | tiorba |
| Autor/s | Franciolini, Leopoldo |
| Datació | Segona meitat segle XIX |
| Lloc d’execució |
Florència Nàpols |
| Dimensions | 1800 x 305 mm |
| Material / tècnica |
roure (fusta) pi (fusta) os nacre |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; pinçat |
| Número registre | MDMB 406 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un chitarrone d’ordre dobles de cordes construït per Leopoldo Franciolini (1844-1920), un antiquari italià que cap al 1900 es dedicava a "crear" instruments "antics" de fantasia amb fragments d'instruments autèntics (o de nova creació). Segons Jaume Bosser, es tracta directament d’una creació nova, sense peces originals, feta combinant materials atractius com el nacre, amb fustes de baixa qualitat com el pi de la tapa, i totalment intocable ja d’origen. Per tant seria una falsificació. La taula harmònica és piriforme i està feta de pi mentre que la caixa, amb el fons bombat, també és de fusta recoberta amb trossos de pasta, os i nacre gravats amb tinta negra. Té una obertura acústica circular amb una roseta tallada i decorada amb peces geomètriques fetes d’os i el pont duu talls. El mànec i el cap estan fets de fusta amb decoracions de roure i tota la superfície està tenyida i presenta el mateix tipus d’incrustacions d’os i nacre. El batedor està decorat amb els mateixos motius i presenta trasts mòbils. El claviller és pla i té un total de disset clavilles enfosquides. El cap és coronat amb una voluta acabada en una placa d’os gravada amb motius geomètrics. |
| Història | Segons Folch i Torres (Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, núm 34, març 1934, volum IV, pàg. 85), "L'instrument fou adquirit a Milà". |