Títol gavioliflûte
Nom de l’objecte orgue de maneta
Autor/s Gavioli & Cie.
Datació 1889 - 1912
Lloc d’execució París
Dimensions 730 x 610 x 380 mm
Material / tècnica fusta
metall
Classificació Aeròfon de bisell; amb canal; amb corró
Número registre MDMB 430
Fons Folch i Torres - Baget
Font d’ingrés Orsina Baget i Terrés
Forma d’ingrés compra
Data d’ingrés 1-1-1947
Ubicació Exposat
Descripció És un Gavioliflûte fabricat entre 1889 i 1912 per "Gavioli & Cie.", una empresa franco-italiana fabricant d'orgues de fira, establerta primer a Itàlia i després a França. Va ser fundada el 1806 a Mòdena per Giacomo Gavioli (1786-1875), un aficionat dels instruments mecànics com els rellotges de flauta. El seu fill Ludovico (1807-1875) va traslladar la companyia a París, la capital comercial de l'orgue, el 1852 i el 1892, Anselmo Gavioli va patentar la utilització del llibre músical perforat com a suport per tocar l'orgue mecànic. Aquest invent els va donar molta popularitat, ja que permetia tocar peces infinitament més llargues que amb el corró de pues utilitzat fins al moment. Després de la mort d'Anselmo el 1902, el negoci va passar al seu fill Ludovico II, però per unes tràgiques circumstàncies, Gavioli va parar de construir orgues el 1912, moment en què va passar a mans de "Limonaire Frères" (Viquipèdia). Es tracta d'un orgue mecànic muntat en un moble rectangular aplacat de fusta de diferents tonalitats amb quatre potes. A la part frontal hi ha quatre obertures per deixar sortir el so i al centre, destaca una pintura policroma sobre paper emmarcada amb la imatge de l'exterior del Palau de la Indústria de l'Exposició Universal de Viena de 1873. Aquesta construcció, anomenada la Rotunde, fou l'edifici principal del certamen i la seva cúpula va ser la més ampla del món en aquell moment. La resta del moble està decorat amb marqueteria a base d'elements florals, estilitzacions vegetals i pseudoarquitectures en forma d'arcs amb unes mènsules zoomòrfiques i a la part inferior, hi figura el nom comercial de l'instrument i el nom del fabricant. És un instrument que funciona amb lectura per lleves i que utilitza un corró de fusta amb dues pues (17,5 x 53 cm) canviable amb nou peces programades. Consta de vint-i-un tubs d'orgue de fusta a la part frontal, tancats que actuen com a generadors de so i té una maneta, una palanca de separació de les lleves de lectura, un selector de melodia a la part esquerra, que serveix també per a seleccionar el registre, i un eix amb ranura per a canviar de corró. Per a fer-lo sonar, l'operador fa servir una maneta per accionar l'orgue i pot controlar la velocitat de la música fent-la girar més ràpidament o més lent. Pel que fa a l'afinació, té una escala no cromàtica ni diatònica, en Re Major/menor i a l'interior, hi ha els títols de les peces del corró gravades sobre metall.
Exposicions Ricard Viñes a París: diari d'un pianista (2026)