| Nom de l’objecte | harmònium |
|---|---|
| Autor/s | Husson, Buthod & Thibouville |
| Datació | 1850-1900 |
| Lloc d’execució | París |
| Dimensions | 730 x 555 x 265 mm; 300 x 550 x 265 mm; manxes: 190 x 230 x 210 mm; tecla natural: 15 x 20.9 x 72 mm; tecla alterada: 6 x 10 x 38 mm |
| Material / tècnica |
fusta os cartó tela (teixit) badana |
| Classificació | Aeròfon de llengüeta; lliure amb teclat |
| Número registre | MDMB 1043 |
| Fons | Martínez Soria, Francisco |
| Font d’ingrés | Francisco Martínez Soria |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 4-5-1972 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És un harmònium fabricat per la companyia Husson, Buthod & Thibouville, una casa dedicada a la fabricació, principalment, d’instruments de corda. L’origen de l’empresa es troba al 1834, quan Charles Buthod, un dels col·laboradors de J. B. Vuillaume, va tornar a Mirecourt per obrir el seu taller com a lutier i aviat va aconseguir una important producció que es venia a França i a l’estranger. El 1848 es va associar amb Charles-Claude Husson sota el nom de Husson-Buthod i el 1857 van ajuntar-se amb Louis Emile Jérome Thibouville, hereu d’una llarga nissaga de constructors d’instruments. Aquesta nova companyia es va anomenar Husson, Buthod & Thibouville i el 1866 M. Jérôme Thibouville es va convertir en el propietari, passant a ser Thibouville-Lamy el 1867. El 1896 Alfred Acoulon es va associar amb la firma per fer-se càrrec de la producció d’instruments, tal i com ho va fer, també, Huhues-Emile Blondelet el 1908. Finalment, Jérôme Thibouville-Lamy va tancar les seves portes el 1969 (Viquipèdia). Es tracta d’un harmònium plegable que consisteix en una caixa de fusta rectangular, capada i envernissada de fosc que té un teclat format per trenta-set tecles, de Do a Do, de les quals les naturals són aplacades d’os i les alterades estan tenyides de negre. Té dues manxes fetes de cartró, tela, badana i fusta, integrades exteriors i consta de quatre tiradors frontals, quatre registres: primera sèrie, segona sèrie, vibrato, tapa. Té dues sèries de llengüetes i les manxes s’accionen amb els peus. |