| Nom de l’objecte | violoncel |
|---|---|
| Autor/s | Duclos, Nicolás |
| Datació | 1760 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Dimensions | 1250 x 428 x 250 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) avet (fusta) auró (fusta) |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; fregat |
| Número registre | MDMB 1032 |
| Font d’ingrés | Santiago Volart Pons |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 3-12-1970 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un violoncel de quatre cordes simples obra de Nicolas Duclos, un lutier francès establert a Barcelona cap a 1740. Treballà a Barcelona fins el 1765, any en què es traslladà a Madrid fins a la seva mort el 1781. Segons les seves etiquetes a Madrid, hauria estudiat amb Stradivari. El seu estil, tot i la formació italiana, té tocs de l'escola francesa que denoten el seu origen, i el resultat final és excel·lent. Els seus instruments gaudiren de gran estima per la qualitat i el so bo i potent. Alguns foren ornamentats sovint amb filets, dibuixos a la tinta xinesa i amb caps esculpits amb cares d'àngel (Vannes, 1972). És un instrument que fou ampliat al segle XIX. La llargada original de la caixa és de 675 mm i la part original és de fusta molt bonica i el treball de bella factura. La taula harmònica és d’avet, bombada i amb forma de vuit. Té dues obertures acústiques en forma d’efes. A la part inferior de la taula hi ha uns motius en forma d’arabescos o elements vegetals estilitzats pintats, igual que al fons, a la part ampliada de l’instrument. El batedor i el cordal són de banús i el fons, bombat, els riscles i el mànec són d’auró, aquest últim acabat amb voluta. Mig mànec no és original i el pont és de Parramon. El claviller és corbat i la superfície duu un acabat envernissat d’alcohol. |
| Exposicions | El reinado de paz de Fernando VI y doña Bárbara de Braganza (2002 - 2003); Els nostres luthiers. Escultors del so (1996) |