| Nom de l’objecte | violí |
|---|---|
| Autor/s | Contreras, José |
| Datació | 1741 |
| Lloc d’execució | Madrid (província) |
| Dimensions | 610 x 204 x 150 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) avet (fusta) auró (fusta) |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; fregat |
| Número registre | MDMB 1058 |
| Font d’ingrés | Casa Parramon, Ramon Pinto Comas |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 4-11-1975 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un violí de quatre cordes simples obra de José Contreras (c. 1710-1782), un reconegut lutier espanyol conegut com “El Granadino”. Es va traslladar a Madrid cap al 1737, on treballà com a restaurador per la Casa Reial de Felip V. Va restaurar molts instruments Stradivarius amb èxit i també va fer els seus propis violins. Va treballar fins la seva mort i el seu fill continuà amb la professió. Per molts és considerat com l’Stradivarius espanyol (Pinto, 1988). La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit, és d’avet, formada per tres peces amb part al costat dret i junt al centre de la taula, amb la fibra molt recta simètrica i molt fi de vetes. Està decorada amb un doble filet fosc en tot el seu contorn i té dues obertures acústiques en forma d’efes. El fons, bombat, és d’una sola peça d’auró amb flamejat estret, creuat i asimètric, ornat amb filets de fusta clara. Els riscles, també d’auró, tenen un flamejat poc marcat i tenen característiques diferents que el fons. El mànec també és d’auró i la meitat no és original, com tampoc ho són el batedor i el cordal, que són de banús. El tac del mànec està alçat amb un suplement d’auró a la base i el claviller és corbat. La superfície està envernissada amb goma laca de color natural, no original. |
| Exposicions | Temps de Corals i Oratoris. Les músiques de la Reforma i la Contrareforma (2017 - 2018); Els nostres luthiers. Escultors del so (1996); Europalia. Instrumentos musicales históricos españoles (1985); J. S. Bach (1976) |