| Nom de l’objecte | piano armari |
|---|---|
| Autor/s | Broadwood & Sons |
| Datació | 1825 |
| Lloc d’execució | Londres |
| Dimensions | 1690 x 1602 x 545 mm; tecla natural: 20 x 23 x 132 mm; tecla alterada 10.5 x 11.5 x 85 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) til·ler (fusta) caoba (fusta) palissandre (fusta) vori acer pell de cérvol |
| Classificació | Cordòfon amb pont; percudit; amb teclat |
| Número registre | MDMB 470 |
| Fons | Folch i Torres - Baget |
| Font d’ingrés | Orsina Baget i Terrés |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-1-1947 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És un piano obra de "Broadwood & Sons", una reconeguda casa constructora de pianos anglesa fundada el 1728 per Burkat Shudi. A partir de 1773, fou continuada per John Broadwood, un ebenista i fuster escocès que havia arribat a Londres el 1761 i s’havia format al taller de fabricació de clavicordis de Shudi. Es va casar amb la seva filla i després de la seva mort, es feu càrrec del negoci ja centrant-se en la construcció de pianos. El 1795, amb la incorporació del fill al negoci, l’empresa passà a anomenar-se "Broadwood & Son" i finalment, "Broadwood & Sons Ltd.", que és el nom que ha continuat fins els nostres dies. Broadwood va treballar incansablement en el desenvolupament i perfeccionament de l’instrument després del de Zumpe i es feu molt popular gràcies a Haydn, Beethoven i Chopin (Viquipèdia). És un piano armari vertical d’ordres dobles de cordes paral·leles i amb un teclat de seixanta-vuit tecles, de Fa-1 a Do6. Funciona amb mecànica anglesa de Broadwood amb baionetes, sense escapament, i té dos pedals, el de la dreta és separador d’apagadors i el de l’esquerra és de celeste sobre una corda de cada parell. El moble reposa sobre el terra i té dues potes tornejades sobre rodes a la part del davant. L’exterior és de fusta tenyida de color caoba, amb el marc frontal també d’aquesta fusta i els extrems del teclat de palissandre. És un piano armari d'estil Imperi amb guarnicions de bronze en forma d’escena mitològica al centre de l’entapissat amb tela blava al front superior i figures femenines dansant sobre les potes. El teclat duu una motllura frontal contínua a les tecles naturals, que són de til·ler xapat d'ivori i les alterades són de bloc de banús. Les cordes són d'acer (no són originals) i els dos darrers bordons són entorxats. Té un pont de dues seccions i el cap dels martellets són de pell de cérvol. |
| Història | Segons Folch i Torres (Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, núm 32, gener 1934, volum IV, pàg. 11), "Fou adquirit a Madrid". |