rabec (cordòfon)
Nom de l’objecte rabec (cordòfon)
Autor/s Fleta, Ignacio
Lamaña i Coll, Josep Maria
Datació 1945
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 510 x 162 x 117 mm
Material / tècnica avet (fusta)
sicòmor (fusta)
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; fregat
Número registre MDMB 1299
Fons Ars Musicae
Font d’ingrés Ars Musicae
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 4-2-1980
Ubicació No exposat
Descripció Es tracta d’un rabec construït al segle XX per Ignacio Fleta i Josep Maria Lamaña, a partir de models medievals. Ignacio Fleta (1897-1977), originari de Huesa del Común (Terol) pertanyia a una família d’ebenistes. Es va traslladar a Barcelona amb els seus germans on estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb Benito Jaume i Étienne Maire Clarà. Després d'un període de formació a França al taller de Philippe Le Duc, tornà a Barcelona per instal·lar, juntament amb els seus germans, un taller dedicat a la construcció de violins i violoncels. Més tard, cap el 1955, va decidir dedicar-se exclusivament a la fabricació de guitarres aconseguint molt d’èxit. Va copiar una guitarra Torres que havia estat de Francesc Tàrrega i del seu taller van sortir un bon nombre d'instruments inspirats en models antics, productes d’un encàrrec de l’agrupació musical Ars Musicae, col·lecció que es conserva pràcticament íntegra al Museu de la Música de Barcelona. També va construir instruments dedicats a Andrés Segovia, John Williams i Jorge Morel, entre d’altres. Josep Maria Lamaña (1889-1990), per la seva banda, fou un musicòleg i enginyer industrial barceloní. Va promoure l'Orquestra d'Estudis Simfònics (1922-1935) i va estudiar amb Higini Anglès temes relatius a l'organografia. Col·leccionà instruments antics i el 1935 fundà Ars Musicae, entitat per a la promoció de la música antiga dissolta el 1980 (Viquipèdia) És un rabec de tres cordes simples amb la taula harmònica piriforme d’avet. Té tres obertures acústiques, dues en forma de ces i una altra circular amb una roseta calada. El fons és bombat i és de sicòmor. El mànec té prolongació a la caixa i també és de sicòmor. La superfície presenta un acabat a base d’envernissat d’alcohol.